Resultats de la cerca

Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer Degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1926 i creador de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern 1900-28 Publicà una breu guia historicodescriptiva de les principals biblioteques del món 1911-17, una Bibliografía jurídica hispánica 1912-19 i una sèrie d’estudis monogràfics, d’entre els quals destaca el dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès, treball premiat i publicat el 1910 i reeditat el 1931 sota el títol San Cugat del Vallés su descripción y su historia

Ingressà al cos oficial d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris el 1899 Fou destinat, successivament, a Tarragona, a Girona i a Osca, d’on passà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el 1905, del qual centre fou nomenat director el 1911 De la seva producció científica es destaquen El arte tipográfico en Tarragona, durante los siglos XV y XVI Tarragona 1903, Jofre de Foxá 1267-1295 1910, Libro de tesorería de la casa real de Aragón Barcelona 1911-12, i, sobretot, la Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, en Barcelona Madrid 1920, encara vigent A ell es deu el descobriment del…

Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950 El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles Fou collaborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d’Investigacions Científiques i membre de diverses institucions internacionals Publicà, de temes diversos, obres com ara Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón 1297-1314 1957, El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de…

Treballà a París i a Londres i des del 1882 fou bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova És autor d’un Breu compendi d’Història de Catalunya 1901 El 1899 establí a Vilanova una impremta que esdevingué famosa amb el nom d' Oliva de Vilanova publicà un famós Anuari Oliva el 1907, i, entre moltes altres, les obres Les filigranes del paper i Les rajoles catalanes i valencianes i que fou continuada pels seus fills Demetri Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1886 — Barcelona 1966 i Víctor Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1884 — Sant Feliu de Codines, Vallès Occidental 1948, que la…

Advocat, la seva activitat política anà molt unida a una tasca periodística Ja el 1869 creà El Eco de la Juventud Fou un dels caps de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes en 1881-83, organitzà alhora la Lliga de Contribuents de les Balears i fundà i dirigí els diaris El Comercio 1880-83, La Autonomía 1883-84 i Las Baleares 1890-96 Fou un dels pocs intellectuals mallorquins que mantingué una estreta relació amb el moviment obrer, especialment influent respecte a la Unió Obrera Balear 188186 i a l’Ateneu Obrer Mallorquí 1890-92 /> A partir del 1894 treballà…

S’inicià com a illuminador de naips més tard feu de caixista i impressor tipògraf i estudià a l’escola de Llotja, de Barcelona Collaborà a la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 El 1895 es feu càrrec de la Biblioteca Arús com a bibliotecari, activitat que mantingué fins al 1922 L’any 1891 inicià la publicació El Arte de la Imprenta , butlletí de la foneria tipogràfica d’Antoni López, que fongué el tipus gòtic “Tortis”, estudiat i dissenyat per ell Fundà, junt amb el dibuixant Josep Lluís Pellicer i l’impressor Josep Cunill, l’Institut Català de les Arts del…

Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat director de l’Arxiu Municipal de Girona 1978-89, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona 1989-2004 i director de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona 1992-1997, i fou un dels cofundadors de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i també el seu primer president 1986-93 Del març del 2004 al desembre del 2010 fou sub-director general d’arxius i gestió documental de la Generalitat de Catalunya, càrrec des del qual tingué una participació destacada en les negociacions amb el govern espanyol relatives al retorn…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment…

Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest…

La pràctica d’illustrar llibres és molt antiga N'és un dels exemples més antics el Llibre dels Morts , compost a Egipte vers l’any 1900 aC Els exemples de miniatura en papirs grecs i llatins són gairebé inexistents Hom conserva, per contra, alguns importants còdexs llatins miniats dels segle IV al VI El manuscrit grec miniat més antic és la Ilíada picta , datable del segle V, amb miniatures que segueixen la tradició romana La miniatura bizantina, que ha deixat alguns còdexs illustrats remarcables del segle VI, com el Gènesi de Viena, experimentà un llarg eclipsi des del segle VII fins al…