Resultats de la cerca

En els papirs papir acostuma a ésser la cara dels fils parallels a l’escriptura En les citacions bibliogràfiques de manuscrits o de llibres numerats no per pàgines, sinó per folis, hom sol indicar-lo abreujat r o r ° després del número corresponent Per exemple, foli 44 r

Vida Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, dirigí l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa 1960-92, i del 1983 al 1991, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, d’on fou també professor d’història de l’art 1971-91 Del 1974 al 1983 fou professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa UNED En 1960-80 fou delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa Amb Gerard Vergés, fundà la revista literària Gèminis 1952-62, i fou membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret…

Doctor en dret i llicenciat en història, reuní una important biblioteca d’obres d’història Fou el fundador i el primer president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona

Les principals sèries documentals dels arxius de vegueria, que són, al Principat, la base de les ulteriors organitzacions de justícia, són registre de sentències, lletres rebudes, lletres de reclam, escriptures de terç, manaments, crides, caucions, firmes de dret, confessions i, sobretot, processos i plets

Germà de Francesc Doctor en dret i filosofia i lletres, des del 1888 fou arxiver municipal de València Publicà Lo rat-penat en el escudo de armas de Valencia 1900, Las casas de los Estudios en Valencia 1902, La puerta de Serranos 1915 i altres monografies

Estudià dret a València, i exercí d’arxiver en diverses institucions mallorquines Collaborador de Quadrado i director del Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana, de la qual fou president 1899-1917, publicà textos històrics relatius a l’illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles

Fou arxiver de Càller i professor d’història del dret a la Universitat de Càller Dirigí el periòdic Giornale della Sardegna Publicà Manuale di Storia di Sardegna 1918, Il diritto publico della Sardegna nel medio evo 1925, Il Libro verde della città di Cagliari 1925 i Le origini del feudo sardo 1927

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic S'ordenà el 1855 Fou canonge de Barcelona 1876 i ardiaca 1893 Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors Collaborà en el Diari de Barcelona i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera 1891 Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort

La part superior disposa d’una franja opaca en la qual és descrit el contingut de la microfitxa El marge inferior en permet la selecció automatitzada El cos central 96 mm, que conté la informació, pot ésser distribuït en dues direccions que depenen del sistema utilitzat en la preparació de la microfitxa vertical columna, si la imatge ha estat generada per ordinador sistema COM i horitzontal banda, quan ha estat obtinguda per mètodes fotogràfics Cada pàgina o micrograma és localitzable per unes coordenades alfanumèriques A l’angle inferior dret, hi és recollit l’índex del…