Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Miquel Font i Cirer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Arxivística i biblioteconomia
Impressor, editor i bibliòfil.
L’any 1970 fundà l’editorial Imatge/70 i el 1984 Miquel Font Editor, ambdues desaparegudes l’any 1999 Centrades en la història, la sociologia i l’etnologia de les Balears, al llarg d’aquests anys edità més de cent cinquanta títols distribuïts en catorze colleccions, entre les quals “Miramar”, “Obres de Ramon Llull” en edició facsímil, la “Rodella” única collecció de temàtica judaica a l’Estat espanyol, i la desena llarga d’àlbums fotogràfics Imatges d’ahir , sobre diversos pobles de Mallorca Participà regularment a la Fira Internacional del Libre Frankfurt i destacà també com a bibliòfil i…
arxiu de cinema
Arxivística i biblioteconomia
Institució destinada a aplegar i conservar materials i obres cinematogràfiques.
La subvaloració del cinema, mantinguda tant de temps, la negligència de molts professionals i les complicacions tècniques de muntatge d’aquests centres, especialment pel que fa a la conservació dels vells films de nitrat, han dificultat arreu la creació dels arxius de cinema Una temperatura constant i una revisió permanent i acurada condicionen la feina, que demana emplaçaments, edificis, laboratoris i tècnics especials Entre els de caràcter nacional o estatal destaquen la Cinémathèque Française de París, primera a aparèixer, fundada el 1936 per Georges Franju i Henri Langlois la Cinémathèque…
arxiu
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsió d’una utilització jurídica o històrica.
La descoberta de l’escriptura i la possibilitat de fer-la duradora produïren la creació dels arxius on conservar les actes, els contractes o els comptes Els arxius reials més antics han estat descoberts modernament en les excavacions de Mesopotàmia i a l’Àsia Menor la ciutat de Mari’ ha proporcionat més de 20000 peces de terra cuita amb escriptura cuneïforme des del segle XIX aC, i semblantment la ciutat d’Ugarit, on fou reconeguda una distribució entre texts diplomàtics, administratius i de comptabilitat, així com al palau d’Assurbanipal, de Nínive segle VIII aC Són també notables l’arxiu…