Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
biblioteca pública
Arxivística i biblioteconomia
Biblioteca que jurídicament pertany a una institució de dret públic.
biblioteca pública
Arxivística i biblioteconomia
Biblioteca oberta al públic, bé que pugui pertànyer a una persona o institució privada.
biblioteca popular
Arxivística i biblioteconomia
Segons la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris (IFLA), biblioteca creada i finançada per un organisme públic de tipus local —o en alguns casos de tipus central— o per alguna altra institució autoritzada per actuar en aquest àmbit, utilitzable per qualsevol persona, sense cap discriminació.
La seva finalitat, tal com diu el Manifest de la UNESCO sobre la biblioteca pública de l’any 1972, és ésser un instrument al servei de l’educació, la cultura, la informació i el lleure Les biblioteques populars o públiques són, en la majoria dels països, el centre de la vida cultural local i perden gran part de la seva potencialitat si no estan integrades en xarxes per tal que cada biblioteca, sobretot gràcies als mitjans informàtics, pugui fer ús dels recursos de tota la xarxa La condició de biblioteca pública es regeix per unes directrius marcades per la IFLA a escala mundial i…
anuari
Arxivística i biblioteconomia
Publicació en la qual és recollit cada any el resum dels esdeveniments de l’any anterior en una activitat determinada o els treballs originals d’una entitat científica, literària, artística, econòmica, esportiva, etc.
La publicació d’anuaris fou iniciada al s XVI i represa al s XVIII Els anuaris solen especialitzar-se en determinades matèries segons la institució a la qual pertanyen o el públic al qual van destinats Així, hom pot parlar d’anuaris científics, com l' Annuaire du Bureau de Longitudes a partir del 1796 polítics, com The Statesman's Year-Book des del 1864 jurídics, com l' Anuario de historia del derecho español Madrid, 1924-36 i des del 1941 lingüístics, com Year's Work of Modern Language Studies , de la Universitat de Cambridge filosòfics, com l' Anuari de la Societat Catalana de…
arxiu
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsió d’una utilització jurídica o històrica.
La descoberta de l’escriptura i la possibilitat de fer-la duradora produïren la creació dels arxius on conservar les actes, els contractes o els comptes Els arxius reials més antics han estat descoberts modernament en les excavacions de Mesopotàmia i a l’Àsia Menor la ciutat de Mari’ ha proporcionat més de 20000 peces de terra cuita amb escriptura cuneïforme des del segle XIX aC, i semblantment la ciutat d’Ugarit, on fou reconeguda una distribució entre texts diplomàtics, administratius i de comptabilitat, així com al palau d’Assurbanipal, de Nínive segle VIII aC Són també notables l’arxiu…
biblioteca nacional
Arxivística i biblioteconomia
Biblioteca pública oficial que té el privilegi de rebre exemplars de tot nou llibre publicat dins l’àmbit d’un estat o d’una cultura reconeguda i que exerceix una funció de deganat i coordinació sobre el sistema de biblioteques existent en aquest àmbit.
Els principals objectius de les biblioteques nacionals són la recollida, conservació, preservació i difusió del patrimoni bibliogràfic d’un país, per tal d’assegurar la seva conservació per a les generacions futures Per aconseguir-ho disposen de la legislació anomenada de dipòsit legal , que assegura l’obtenció d’exemplars de tot tipus de documents publicats al territori Aquestes biblioteques també solen tenir competències en l’establiment de les normatives tècniques bibliotecàries d’escala nacional Reben també el nom de biblioteca central nacional o de biblioteca reial , segons els països…
biblioteca

Biblioteca del British Museum de Londres
© Jgz - Fotolia.com
Arxivística i biblioteconomia
Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d’altres materials gràfics.
Una biblioteca pot constituir un organisme funcionalment autònom o ésser un servei subordinat d’una institució, com ara una universitat, una acadèmia, etc Les biblioteques poden ser objecte d’una classificació sumària, segons el règim de possessió i l’objecte estatal, nacional, municipal, universitària, corporativa, pública o privada o segons el contingut general o especialitzada De les biblioteques especialitzades, hom pot distingir entre les orientades a un sector de públic infantils, etc i les que ho són per la selecció del seu fons història social, agricultura, etc Altrament les…
Arxivística i biblioteconomia 2009
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística Pel que fa a infraestructures, cal destacar la inauguració, al febrer del 2009, de l'Arxiu del Pallars Jussà, a Tremp El nou equipament, situat a l'antiga Casa Sullà, té una superfície de més de 1000 m 2 i una capacitat de dipòsit de 5300 metres lineals en total Al principi d'any van començar a ser utilitzats els nous 118 m 2 com a dipòsit de l'Arxiu Comarcal del Solsonès, creats arran de la important remodelació i rehabilitació d'algunes dependències no utilitzades del Palau Llobera de Solsona, seu de l'Arxiu, que es va acabar al mes de novembre del 2008 Després de l'ampliació,…
Arxivística, biblioteconomia i documentació 2015
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística El Parlament de Catalunya va aprovar, al juliol, una nova Llei d'arxius i documents que modifica parcialment la que ja existia des del 2001 La nova llei inclou el concepte de gestió documental , implica els arxius de l'Administració en la publicitat de la documentació i coordina òrgans de control sobre l'accés a tots els documents Al llarg de l'any, es va posar en marxa la consulta per mitjà d'internet dels fons i els serveis que s'ofereixen en 136 arxius municipals dels més de 200 que hi ha a la província de Barcelona, gràcies al suport tècnic que hi dóna la Diputació de…
document
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Segons el documentalisme, en sentit ampli, qualsevol font de dades recuperables en el temps i en l’espai.
La noció estricta de document en diplomàtica clàssica coincidia amb la del terme diploma , el qual tenia, fonamentalment, un contingut jurídic Alguns diplomatistes amplien ja l’objecte d’estudi d’aquella ciència als actes administratius, de qualsevol mena resolucions, informes, notícies, inventaris, comptes i notes, etc Segons la noció pròpiament arxivística, són documents tots els escrits que constitueixen un fons d’arxiu segons aquest criteri, cal considerar que tot document té origen en una institució o persona jurídica —que n'és l’agent productor—, que està interessada a conservar i…