Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres, el 1881 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris i exercí a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Mallorca, que dirigí fins el 1928 Fou president de la Societat Arqueològica Lulliana Publicà Antics privilegis i franqueses del Regne 1911 i Memoria descriptiva del Archivo Histórico de Mallorca 1921, a més de nombrosos articles històrics i transcripcions de documents en els almanacs del Diario de Palma i el Bolletí de la Societat Arqueològica

Fill de Tomàs Aguiló i Forteza , es llicencià en dret a València 1879 Fou director de l’Arxiu Històric de Mallorca 1895 i de la Biblioteca Provincial de Palma 1902 Collaborador de Josep M Quadrado, fou secretari 1886-95 i president 1899-1917 de la Societat Arqueològica Lulliana i director del seu Bolletí  1901-17, en què publicà la majoria dels seus treballs històrics relatius a l’illa Collaborà també a Museo Balear , La Almudaina , Revista de Menorca  o La Veu del Montserrat , i és autor de l’estudi biogràfic Fra Anselm Turmeda 1885 En morir, donà la seva biblioteca i la seva casa a la…

Els qui es dediquen a la bibliofília han constituït associacions a gairebé tots els països Als Països Catalans hi hagué la Societat Catalana de Bibliòfils 1905-12, i actualment hi ha l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, fundada l’any 1943

Formà una notable biblioteca d’història valenciana, en la qual es destaquen els llibres i les relacions de festes, impresos i manuscrits, base dels estudis sobre aquest tema del seu fill Salvador Carreres i Zacarés Publicà texts inèdits de Gaspar Aguilar i d’Andreu Rey de Artieda Presidí la societat Acció Bibliogràfica Valenciana 1922-36

Llicenciat en filosofia i lletres 1892 Essent arxiver de la paeria de Lleida 1895, en catalogà la valuosa collecció de privilegis reials La Societat Econòmica d’Amics del País li premià el treball Lérida y la Guerra de la Independencia 1899 Aquell mateix any fou nomenat cronista oficial de la ciutat La seva obra d’investigació històrica més destacada és La Pahería de Lérida 1911

A Estrasburg fundà la societat de concerts Académie de Musique Formà una biblioteca musical riquíssima, amb un catàleg crític S'interessà per la notació des d’un punt de vista científic, i publicà Dictionnaire de musique contenant une explication des termes grecs, latins, et italiens et français 1703 i Lettre sur la nouvelle méthode d’écrire le plain-chant et la musique 1729 La seva música, poc original, és dominada per l’estil dramàtic de l’època Compongué sonates Symphonie de Noël , peces per a llaüt Airs sérieux et à boire , cantates Élévations et motets, 1695 Lamentations…

Arxiver de la Societat de Nacions de Ginebra i posteriorment al servei de l’ONU, fou consultor de l’OMS, del BIT i de la UNESCO a Ginebra, París, Algèria, el Marroc i el Perú Es retirà a Perpinyà, com a sotsdirector dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire 1978, breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’Estat francès Publicà, entre d’altres, De quoi riaient-ils 1966 i Manchego 1972, obres literàries, a més d' A manual of…

Fou notari a Tarragona i a Barcelona i membre de la Societat Arqueològica Tarraconense, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid Reuní una notable biblioteca sobre Tarragona i de llibres d’edició tarragonina, Poblet i Santes Creus, i patrocinà, com a fundador i com a director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata, l’edició d’obres d’història i de genealogia catalanes Entre les seves publicacions sobresurten Els llinatges catalans a Sicília 1931, La conquesta de Sicília segons la Divina Comèdia i les cròniques catalanes…

Vida i obra Fill de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró , estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià en dret civil als Estudis Generals de Barcelona 1838 El 1830 ingressà com a oficial quart a l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i l’any 1849 hi obtingué la plaça d’arxiver, en substitució del seu pare En el conflictiu període 1842-43 tingué un paper destacat en la preservació de la documentació de l’ACA Com a responsable de l’arxiu prosseguí la publicació de la important Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , iniciada pel seu…

La publicació d’anuaris fou iniciada al s XVI i represa al s XVIII Els anuaris solen especialitzar-se en determinades matèries segons la institució a la qual pertanyen o el públic al qual van destinats Així, hom pot parlar d’anuaris científics, com l' Annuaire du Bureau de Longitudes a partir del 1796 polítics, com The Statesman's Year-Book des del 1864 jurídics, com l' Anuario de historia del derecho español Madrid, 1924-36 i des del 1941 lingüístics, com Year's Work of Modern Language Studies , de la Universitat de Cambridge filosòfics, com l' Anuari de la Societat Catalana de…