Resultats de la cerca
Es mostren 900 resultats
torre Luengo
Aspecte de la torre Luengo
© Carolina Latorre Canet
Torre
Torre situada a uns 2 km d’Alginet (Ribera Alta) que centra una antiga gran masia de la partida de l'Horteta.
Construïda a la segona meitat del segle XIX, aquesta obra civil comparteix estil amb altres obres coetànies de l'alta burgesia valenciana Té set plantes, amb una habitació cadascuna La torre acaba en una terrassa plana on hi ha una estructura metàllica que conté una campana Les finestres són de maó, i d'arc escarser a les cares S i E, i en totes les cares dels dos últims cossos Algunes tenen reixes de ferro forjat, i les de la penúltima planta tenen un balcó Exempta, hi ha la masia del segle XVIII, amb capella El 1861 consta com a propietat de Juan Baltasar Luengo, que va introduir el conreu…
torre del Torn
Torre
Antiga torre de defensa de la costa, bastida damunt un illot, al peu del coll de Balaguer, dins el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
torre de la Sal
Torre
Antiga torre de defensa de la costa del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), al sector meridional del terme, prop de la qual s’ha format el barri de la Torre de la Sal
.
torre de Pola
Torre
Antiga torre de la Costa Brava, dins el terme de Tossa (Selva), que s’aixeca en un promontori damunt la punta de Pola, que separa la cala Giverola, al N (on hi ha una urbanització), de la cala de Pola i cala Bona, al S.
Covet
Torre
Despoblat
Despoblat i antiga torre de Covet,
prop de Salgar, al terme de Valldellou (Llitera).
L’antiga pàrròquia Santa Maria era de la jurisdicció de l’arxiprestat d’Àger
torre de Cap del Riu
Torre
Antiga torre de defensa, construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona a l’esquerra de la desembocadura del Llobregat; hom hi ajuntà una capella el 1577.
Destruïda durant les guerres dels Segadors 1641 i 1651 i de Successió 1705, fou refeta cada vegada, la darrera el 1713, amb baluards El 1848 hom hi installà un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola
vent geostròfic
Meteorologia
Vent horitzontal teòric corresponent a l’equilibri geostròfic, quan la força bàrica equilibra la força de Coriolis.
Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares
vent d’Espanya
Meteorologia
Nom popular del vent del sud a Llívia i a la Vall d’Aran.
Es tracta d’un vent de sotavent pirinenc, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn
vent de Santa Anna
Meteorologia
Vent del nord-est que bufa cap al sud de Califòrnia, fort, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn.
vent del gradient
Meteorologia
Vent horitzontal teòric que bufa paral·lelament a les isòbares corbades i que representa un equilibri (sense fregament) entre la força bàrica, la força de Coriolis i la força centrífuga.