Resultats de la cerca
Es mostren 986 resultats
kanal Ertis Karaganda
Canal de regatge
Canal d’aigua del Kazakhstan, que transporta les aigües del riu Irtyš cap a la ciutat de Karagandy.
canal d’Aragó i Catalunya

El canal d’Aragó i Catalunya al seu pas per un aqüeducte prop dela vila de Tamarit (Llitera)
© Fototeca.cat
Canal de regatge
Canal que rega la baixa Llitera i les altres terres del sector més occidental de la Depressió Central Catalana, situades entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana i el Segre, al S de la serra de la Gessa.
Pren l’aigua de l’Éssera, dins el terme municipal de la Pobla de Castre, dos quilòmetres més avall de la resclosa del pantà de Barasona i cinc més amunt de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Cinca amb un cabal de 35 m 3 per segon passa pels termes, actualment aragonesos, d’Olvena, Estada, Estadella, Fonç, l’Almúnia de Sant Joan i Montsó, i penetra a la Llitera pels alts de la Menudella, al mateix indret on deriva el canal de Saidí al qual cedeix 15 m 3 d’aigua per segon Continua parallel a la serra de la Gessa i després de cedir aigua a les séquies de Sant Sebastià, d’Orriols, de la Mola i de…
vent geostròfic
Meteorologia
Vent horitzontal teòric corresponent a l’equilibri geostròfic, quan la força bàrica equilibra la força de Coriolis.
Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares
vent d’Espanya
Meteorologia
Nom popular del vent del sud a Llívia i a la Vall d’Aran.
Es tracta d’un vent de sotavent pirinenc, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn
vent de Santa Anna
Meteorologia
Vent del nord-est que bufa cap al sud de Califòrnia, fort, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn.
vent del gradient
Meteorologia
Vent horitzontal teòric que bufa paral·lelament a les isòbares corbades i que representa un equilibri (sense fregament) entre la força bàrica, la força de Coriolis i la força centrífuga.
variabilitat climàtica
Meteorologia
Variació del clima a llarg termini.
Pot ser de tipus interestacional, interanual, per dècades, segles, etc Quan la variabilitat es deu a processos naturals que ocorren dins del sistema climàtic es parla de variabilitat interna, i quan es refereix a forçaments naturals o antròpics des de fora, de variabilitat externa
turbopausa
Meteorologia
Capa atmosfèrica de transició entre l’homosfera i l’heterosfera.
Se situa a una altitud d’uns 100 km En la turbopausa, cessa el règim turbulent característic del moviment atmosfèric, que tendeix a mantenir constant la concentració dels gasos permanents de l’atmosfera Per damunt d’aquesta capa, els gasos més pesants se situen a altituds més baixes que els més lleugers, fet característic de l’heterosfera
topografia isobàrica
Meteorologia
Mapa que representa l’altitud geopotencial d’una superfície isobàrica.
Sovint es visualitza mitjançant les línies isohipses Les àrees amb valors de l’altitud baixos corresponen generalment a masses d’aire, i els més alts, a les d’aire càlid Una de les topografies isobàriques més utilitzades és la de 500 hPa
temperatura virtual
Meteorologia
Temperatura que hauria d’assolir l’aire sec per tenir la mateixa densitat que l’aire humit sense variar la seva pressió.
En ser l’aire humit més lleuger que el sec a la mateixa pressió, la seva temperatura virtual és sempre superior a la real
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina