Resultats de la cerca
Es mostren 887 resultats
ribera de Sallente
Ribera
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), que davalla del coll de Sallente (2 485 m), a la línia de crestes que separa les valls de Cardós i Ferrera.
ribera d’Orla
Ribera
Afluent del riu d’Eth Horcalh (tributari per l’esquerra de la Noguera Pallaresa), que neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d’Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri.
ribera de Carboners
Ribera
Afluent per l’esquerra del Ter, aigua amunt de Setcases (Ripollès), format pels torrents que neixen entre el pic de coma Ermada i el de Costabona (circ de Concròs).
El vessant esquerre de la vall és boscat baga de Carboners
vent geostròfic
Meteorologia
Vent horitzontal teòric corresponent a l’equilibri geostròfic, quan la força bàrica equilibra la força de Coriolis.
Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares
vent d’Espanya
Meteorologia
Nom popular del vent del sud a Llívia i a la Vall d’Aran.
Es tracta d’un vent de sotavent pirinenc, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn
vent de Santa Anna
Meteorologia
Vent del nord-est que bufa cap al sud de Califòrnia, fort, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn.
vent del gradient
Meteorologia
Vent horitzontal teòric que bufa paral·lelament a les isòbares corbades i que representa un equilibri (sense fregament) entre la força bàrica, la força de Coriolis i la força centrífuga.
variabilitat climàtica
Meteorologia
Variació del clima a llarg termini.
Pot ser de tipus interestacional, interanual, per dècades, segles, etc Quan la variabilitat es deu a processos naturals que ocorren dins del sistema climàtic es parla de variabilitat interna, i quan es refereix a forçaments naturals o antròpics des de fora, de variabilitat externa
turbopausa
Meteorologia
Capa atmosfèrica de transició entre l’homosfera i l’heterosfera.
Se situa a una altitud d’uns 100 km En la turbopausa, cessa el règim turbulent característic del moviment atmosfèric, que tendeix a mantenir constant la concentració dels gasos permanents de l’atmosfera Per damunt d’aquesta capa, els gasos més pesants se situen a altituds més baixes que els més lleugers, fet característic de l’heterosfera
topografia isobàrica
Meteorologia
Mapa que representa l’altitud geopotencial d’una superfície isobàrica.
Sovint es visualitza mitjançant les línies isohipses Les àrees amb valors de l’altitud baixos corresponen generalment a masses d’aire, i els més alts, a les d’aire càlid Una de les topografies isobàriques més utilitzades és la de 500 hPa