Resultats de la cerca

Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares

Es tracta d’un vent de sotavent pirinenc, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn

Pot ser de tipus interestacional, interanual, per dècades, segles, etc Quan la variabilitat es deu a processos naturals que ocorren dins del sistema climàtic es parla de variabilitat interna, i quan es refereix a forçaments naturals o antròpics des de fora, de variabilitat externa 

Se situa a una altitud d’uns 100 km En la turbopausa, cessa el règim turbulent característic del moviment atmosfèric, que tendeix a mantenir constant la concentració dels gasos permanents de l’atmosfera Per damunt d’aquesta capa, els gasos més pesants se situen a altituds més baixes que els més lleugers, fet característic de l’heterosfera

Sovint es visualitza mitjançant les línies isohipses Les àrees amb valors de l’altitud baixos corresponen generalment a masses d’aire, i els més alts, a les d’aire càlid Una de les topografies isobàriques més utilitzades és la de 500 hPa

En ser l’aire humit més lleuger que el sec a la mateixa pressió, la seva temperatura virtual és sempre superior a la real

És molt útil per a caracteritzar i identificar les masses d’aire, en ser invariant en la major part de processos atmosfèrics