Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
föhn
L’efecte föhn
© Fototeca.cat
Meteorologia
Vent càlid i sec que bufa a sotavent d’una serralada.
En trobar un obstacle muntanyenc, els vents són obligats a ascendir pel vessant de sobrevent i es refreden progressivament, fins que assoleixen el nivell de condensació en conseqüència, formen núvols que arriben fins al cim i produeixen precipitacions, que els fan perdre la humitat En baixar pel vessant oposat són escalfats molt considerablement, i es comporten com a vents secs Sota els efectes d’un vent de tipus föhn augmenten molt la temperatura i l’evaporació, mentre que disminueix la humitat sol produir incendis i la fosa de la neu, i…
foc de Sant Elm
Meteorologia
Meteor igni que hom observa a vegades al cap d’objectes punxeguts en nits de tempestat.
Apareix en forma de petites flames blavoses i brillants, especialment en els pals i les vergues de les embarcacions
glaçar
Meteorologia
Soldificar-se l’aigua dels reguerons, les basses, etc, a causa d’un refredament de l’aire ambient.
estrat
Meteorologia
Núvol baix que forma una capa uniforme d’una extensió horitzontal relativament gran, semblant a la boira, però sense tocar a terra.
ciclogènesi explosiva
Meteorologia
Procés ràpid i intens de formació d’un cicló o d’una depressió extratropical en superfície.
En aquest procés, produït per la interacció ciclogenètica d’una depressió o d’un tàlveg en superfície amb una depressió de nivells alts, la pressió atmosfèrica pot disminuir fins a 20 hPa en només 24 hores i produir depressions molt profundes que originen vents molt forts
cicle de l’índex de circulació zonal
Meteorologia
Variació més o menys cíclica de l’índex de circulació zonal, paràmetre que indica la intensitat del component zonal del vent en una regió determinada.
Les circulacions amb un alt índex zonal, típicament de l’oest i en latituds mitjanes, sovint donen pas a circulacions meridianes de vents del nord o del sud, amb conseqüències importants pel que fa al règim termomètric de les àrees afectades
xarxa sinòptica
Meteorologia
Xarxa d’estacions meteorològiques que tenen un programa específic d’observacions simultànies, generalment coordinades per l’Organització Meteorològica Mundial.
Aquesta xarxa actua a gran escala les estacions disten entre si, com a mínim, uns 100 km i abasta una gran extensió de territori, com pot ser un continent, un hemisferi o la totalitat de la superfície terrestre Les dades de la xarxa sinòptica constitueixen l’entrada per a inicialitzar l’estat de l’atmosfera als models numèrics de predicció meteorològica
boira de refredament
Meteorologia
Boira causada pel refredament nocturn de la superfície terrestre, a causa de l’emissió de radiació calorífica durant la nit. Amb aquest refredament la humitat relativa de l’aire augmenta.
Quan la temperatura arriba al valor del punt de rosada, l’aire està saturat i a partir d’aquest moment s’inicia la condensació del vapor d’aigua en gotes minúscules que formen la boira Les boires de refredament es formen habitualment a les nits de la tardor i de l’hivern a les valls i fondalades amb condicions de cel serè i de vents fluixos o encalmats, típiques de les situacions anticiclòniques, i solen dissipar-se durant el dia amb l’escalfament solar
boira de mescla
Meteorologia
Boira lleugera i de curta durada que es forma per la mescla de dues masses d’aire humit, però no saturades, amb temperatures diferents.
La mescla de masses d’aire no saturades en proporcions i temperatures adequades pot produir la saturació i la posterior condensació en les petites gotes que formen la boira, però la quantitat d’aigua condensada, i, per tant, la boira resultant, no és gaire important gràcies a l’efecte del despreniment de la calor latent de condensació