Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
xaloc
Meteorologia
Vent calent que bufa des dels deserts del nord d’Àfrica sobre la Mediterrània central, a la part frontal d’una baixa pressió que s’atansa.
Sobre Àfrica el vent és sec, però en arribar a les costes europees és força humit Perjudica les collites Als Països Catalans bufa del S-E
xafogor
Meteorologia
Calor sufocant que hom sent en un ambient molt calent, humit i encalmat.
xàfec
Meteorologia
Pluja molt forta, que dona lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar.
Procedeix dels cumulonimbes, i és senyal d’una estratificació inestable, en la qual tenen lloc ràpids moviments verticals de l’aire Es distingeix de la tempestat pel desenvolupament dels cumulonimbes, que és menor, i per no anar acompanyat de llamps i trons
willy-willy
Meteorologia
Terme amb el qual són designats els huracans o ciclons tropicals a Austràlia.
westerly
Meteorologia
Terme emprat per a designar cadascun dels vents de l’W que bufen en els corrents d’aire superior, en un circuit complet al voltant de la Terra, des dels 20° de latitud fins quasi als pols.
vorticitat
Meteorologia
Física
Magnitud que mesura el moviment de rotació de les partícules d’un fluid.
És utilitzada en la dinàmica de fluids Es considera que un fluid té vorticitat positiva quan el moviment és ciclònic sentit antihorari a l’hemisferi nord i el contrari a l’hemisferi sud i vorticitat negativa quan és moviment anticiclònic moviment horari a l’hemisferi nord i el contrari al sud En fluids geofísics com és l’oceà, la vorticitat planetària es defineix per f=2Ω sin α, on α és la latitud
virga
Meteorologia
Precipitació que cau d’un núvol i s’evapora per complet abans d’aconseguir el sòl.
Forma una cua més o menys cònica o punxeguda que penja del núvol
ventada
Meteorologia
Bufada forta de vent, amb un augment sobtat de la seva força i de més durada que una ratxa.
vent
Meteorologia
Geografia
Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire.
Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…