Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
cobert | coberta
Meteorologia
Dit de l’estat del cel quan la nuvolositat total és superior a 7 octes (nuvolositat).
coalescència
Meteorologia
Unió de dues gotes d’aigua en una de sola o de dues masses d’aire humit en una de sola.
climatologia sinòptica
Meteorologia
Geografia
Estudi de conjunt dels elements climàtics que afecten una àrea extensa en un moment determinat.
Hom indica cadascun dels elements sobre les cartes sinòptiques i precisa els llocs que registren els mateixos valors, mitjançant les isolínies isòbares, isotermes, isoietes, i també la presència d’altres meteors neu, boira Es tracta d’una visió global i estàtica que no té en compte la formació i l’evolució dels fenòmens atmosfèrics, però forneix el material bàsic per als estudis sintètics
climatologia mèdica
Meteorologia
Geografia
Estudi del clima en funció de la seva repercussió sobre l’organisme humà; hom analitza les propietats saludables o perjudicials dels diferents elements climàtics per tal de poder-les emprar amb finalitats terapèutiques i també per determinar les condicions climàtiques més favorables a l’activitat de l’home.
climatologia dinàmica
Meteorologia
Geografia
Estudi del clima mitjançant l’anàlisi de la successió i la freqüència dels diferents tipus de temps, les causes que els originen, llur evolució i llurs relacions amb la dinàmica atmosfèrica general.
climatologia agrícola
Meteorologia
Geografia
Estudi del clima en funció de les exigències climàtiques de les plantes de conreu per tal de conèixer les condicions mitjanes que els són més favorables o més desfavorables, havent compte de llur cicle vegetatiu.
Hom estudia sobretot els elements climàtics pluges, temperatures, insolació en relació amb els períodes crítics de les plantes floració, fructificació, maduració, etc per afavorir-ne el creixement i preveure els canvis sobtats que poden afectar els rendiments i la qualitat dels productes conreats
cirrus
Meteorologia
Núvol d’una altitud compresa entre els 6.000 i 10.000 m, format per partícules de glaç molt fines i disperses.
Es forma quan els cristalls de glaç arriben al nivell de congelació a causa del moviment d’ascendència ciclònic Es distingeixen diferents tipus de cirrus cirrus pròpiament dit, cirrostratus i cirrocúmulus
línia de cisallament
Meteorologia
Pertorbació cinemàtica de la circulació intertropical que marca una forta discontinuïtat en la velocitat i direcció dels vents.
circulació general atmosfèrica

L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…
cicló
Meteorologia
Àrea de baixa pressió, normalment (juntament amb la circulació de l’aire que té associada) d’unes 50 a 1.000 milles de diàmetre.
En el llenguatge meteorològic comú és conegut també com a baixa Els ciclons poden ésser definits com uns vents evolutius que neixen, creixen i moren, seguint un cicle de vida, gairebé sempre el mateix Neixen en ona, com a conseqüència del sistema d’ones que s’originen i es propaguen al llarg d’una superfície de discontinuïtat d’un front principal preexistent, generalment el front polar El seu procés de formació és el següent a l’hemisferi nord, per exemple, una part de front polar rep un impuls cap al sud-est, i l’altra, un impuls cap al nord-est un cicló és, doncs, format, inicialment, d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina