Resultats de la cerca
Es mostren 856 resultats
línia adiabàtica seca i saturada
Meteorologia
Línia que en un diagrama aerològic presenta les transformacions d’una quantitat d’aire sec o d’aire saturat.
anomalia
Meteorologia
Desviació d’una magnitud meteorològica del seu valor normal.
Hom acostuma a considerar l’ anomalia tèrmica per a indicar la diferència entre el valor mitjà anual de la temperatura en un lloc donat i el valor que li correspondria segons la latitud Quan la mitjana anual és més gran que la temperatura del parallel, l’anomalia és positiva , i en cas contrari, negativa Les isoanòmales són les línies que uneixen els punts d’anomalia iguals
anemòmetre de roda de paletes
Meteorologia
Física
Anemòmetre compost d’una roda de paletes que gira impulsada pel corrent d’aire que la travessa.
La roda queda mecànicament acoblada a un comptador de voltes calibrat per a donar els metres equivalents a l’espai recorregut per l’aire que passa a través de les paletes en l’interval de temps que dura la mesura La velocitat és obtinguda dividint els metres resultants pel nombre de segons d’aquest interval
factor de ratxositat
Meteorologia
Mesura de la ratxositat.
És corrent d’expressar aquest factor com el quocient de la diferència entre la velocitat màxima i la mínima del vent per la seva velocitat mitjana, en un interval de deu minuts En aquesta definició hom no té en compte la variació de la direcció del vent
raig verd
Astronomia
Meteorologia
Esclat lluminós viu i instantani de color verd que hom observa alguna vegada en dies molt clars en el punt en què el disc solar és a punt de sortir (a l’alba) o de desaparèixer (a la posta) per l’horitzó de la mar.
La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any