Resultats de la cerca
Es mostren 856 resultats
ona frontal
Meteorologia
Ondulació al llarg d’un front en superfície que representa la primera etapa en el procés de ciclogènesi, és a dir, de desenvolupament d’una depressió extratropical.
En la següent etapa d’intensificació, els fronts càlid i fred queden ben definits fins al procés d’oclusió que assenyala la maduresa i posterior desaparició de la depressió
ona baroclínica
Meteorologia
Sistema de baixa pressió que es forma en una regió fortament baroclínica de l’atmosfera, caracteritzada per un fort gradient horitzontal de temperatura i un fort vent tèrmic.
Són ones baroclíniques típiques les depressions que es formen a partir de les ondulacions del front polar
núvol noctilucent
Meteorologia
Núvol semblant al cirrus, però amb un color blavós o platejat, per bé que també pot ser de tons taronja o vermell.
Es destaquen sobre el fons fosc del cel nocturn La seva altitud és de l’ordre dels 75 a 90 km, i hi ha certs indicis que indiquen que estan formats per pols còsmica molt fina
núvol nacrat
Meteorologia
Núvol semblant al cirrus o a l’altocúmulus lenticular que mostra iridescències molt intenses, com les del nacre.
Els colors més brillants de les irisacions s’observen quan el Sol es troba a alguns graus per dessota de l’horitzó
núvol de turbulència
Meteorologia
Núvol format a la part superior d’ una capa atmosfèrica turbulenta.
El procés de mescla de l’aire afavorit per la turbulència determina, si la humitat és suficient, que l’aire assoleixi la saturació a partir d’un cert nivell, anomenat nivell de condensació per mescla, on se situa la base del núvol de turbulència
núvol d’inversió
Meteorologia
Núvol format en una capa d’inversió tèrmica, és a dir, una capa d’aire en què la temperatura augmenta amb l’altura.
Les inversions tèrmiques constitueixen un fre al moviment d’ascens de l’aire a causa de la seva gran estabilitat A la base de les inversions s’acumulen vapor d’aigua i partícules en suspensió procedents de les capes inferiors, que poden formar aquests núvols si la humitat arriba al 100% Els cims d’aquests núvols se situen generalment a la base de la capa d’inversió i s’hi endinsen lleugerament si l’empenta dels moviments verticals que formen el núvol ho permet, amb la qual cosa donen un aspecte de relleu als cims nuvolosos
núvol de foehn
Meteorologia
Núvol associat a l’efecte foehn, típic d’un corrent d’aire humit que bufa cap a una muntanya o serralada i produeix precipitacions a sobrevent i vent molt sec i més càlid a sotavent.
En general es tracta de núvols del tipus altocúmulus lenticular, produïts en l’ona que es forma a sotavent de l’obstacle muntanyós
núvol de mescla
Meteorologia
Núvol constituït per partícules de gel, en forma de cristalls o grans de calamarsa, mesclades amb gotes d’aigua en subfusió.
També és anomenat núvol mixt o núvol fred La presència d’aigua en subfusió a l’interior del núvol afavoreix la formació de la calamarsa i de la pedra per congelació d’aquesta aigua líquida, a temperatures per sota dels 0ºC, un cop els cristalls de gel presents, els grans de calamarsa preexistents o alguns nuclis de gel xoquen amb les gotes
núvol convectiu
Meteorologia
Núvol de gran desenvolupament vertical, del tipus cúmulus o cumulonimbus, format generalment en una columna d’aire inestable.
Aquesta inestabilitat pot ser causada per l’escalfament de la base del núvol o pel refredament del seu cim En gran part dels núvols convectius l’ascens de l’aire és inicialment accelerat i en molts arriba a l’estratosfera Els núvols convectius produeixen la major part dels xàfecs i les tempestes observats
neu granulada
Meteorologia
Precipitació en forma de grans de glaç blancs i opacs, rodons o cònics, amb un diàmetre màxim de 5 mm, formats per capes concèntriques de gruix variable, fàcils d'aixafar, que reboten i generalment es trenquen quan cauen sobre un terreny dur, la qual té lloc principalment quan la temperatura és al voltant dels 0°C, sovint abans d'una nevada o durant la nevada.
Resulta de l’acumulació de gotetes d’aigua en estat de subfusió sobre cristalls de neu És propi de l’alta muntanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina