Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
neu granulada
Meteorologia
Precipitació en forma de grans de glaç blancs i opacs, rodons o cònics, amb un diàmetre màxim de 5 mm, formats per capes concèntriques de gruix variable, fàcils d'aixafar, que reboten i generalment es trenquen quan cauen sobre un terreny dur, la qual té lloc principalment quan la temperatura és al voltant dels 0°C, sovint abans d'una nevada o durant la nevada.
Resulta de l’acumulació de gotetes d’aigua en estat de subfusió sobre cristalls de neu És propi de l’alta muntanya
longitud de rugositat
Meteorologia
Paràmetre de longitud, denominat també paràmetre d’aspresa, que caracteritza l’efecte de la rugositat de la superfície en flux totalment turbulent d’aire.
Conjuntament amb la constant de Von Karman determinen l’expressió del perfil logarítmic d’augment del vent amb l’altura Com més gran és l’aspresa d’un terreny, més gran resulta la longitud de rugositat, la qual adopta valors de l’ordre de 0,0001 m per a una superfície aquosa en calma, fins a valors de l’ordre de 10 a 100 m en zones de muntanya molt escarpades
lluna blava
Lluna blava
Contando Estrelas (CC BY-SA 2.0)
Meteorologia
Fenomen d’aparença blavosa del Sol o la Lluna causat per la presència en les capes atmosfèriques properes a la superfície de la Terra d’una gran quantitat de partícules en suspensió.
Aquestes partícules atenuen selectivament les longituds d’ona més llargues taronja i vermell de la radiació solar o lunar i, no tant, les d’ona més curta com el verd i el blau
litometeor
Meteorologia
Meteor format per un conjunt de partícules, majoritàriament sòlides i no aquoses, en suspensió més o menys permanent en l’aire o que són aixecades de terra a causa del vent.
Les tempestes de sorra o la pols en suspensió són exemples de litometeors La caiguda dels litometeors a la superfície terrestre pot ser per sedimentació de les partícules més pesades o també per dissolució en les gotes de pluja, fet que produeix l’anomenada pluja de fang
inestabilitat convectiva
Meteorologia
Estat d’una columna o d’una capa d’aire no saturada que es fa inestable quan s’eleva en bloc fins a la saturació.
El gradient vertical de temperatura d’aquesta columna d’aire és superior a l’adiabàtic sense intercanvi de calor saturat i produeix l’ascens espontani i accelerat de l’aire que forma núvols convectius de gran desenvolupament vertical Una de les principals condicions per a l’existència de la inestabilitat convectiva en una columna és que la seva base sigui més humida que el seu cim
inestabilitat condicional
Meteorologia
Estat de l’atmosfera condicionada pel grau d’humitat de l’aire. L’aire es comporta com a inestable quan ha assolit la saturació del vapor d’aigua que conté, mentre que es comporta com a estable si no arriba a aquest grau de saturació.
Quan hi ha inestabilitat esdevé l’ascens espontani de l’aire si no hi ha inestabilitat, els moviments verticals són dificultats o impedits
inestabilitat hidrodinàmica
Meteorologia
Pertorbacions ondulatòries de l’atmosfera en moviment, que apareixen quan una petita pertorbació en el flux del moviment creix espontàniament, bo i traient la seva energia del flux principal.
És típica dels corrents zonals i afavoreix el naixement i creixement de les pertorbacions atmosfèriques
espessor òptica
Meteorologia
Paràmetre que indica l’opacitat de l’atmosfera en la transmissió de la radiació solar.
A causa de la seva forta dependència de la longitud d’ona de la radiació, l’espessor òptica es refereix generalment a bandes de longitud d’ona molt estretes Normalment, s’utilitza per a indicar l’atenuació que produeixen les partícules en suspensió a l’atmosfera i llavors s’anomena espessor òptica d’aerosols
espectrofotòmetre Dobson
Meteorologia
Instrument utilitzat per a determinar la columna total d’ozó a l’atmosfera, basat en la mesura de la radiació solar ultraviolada absorbida per aquest gas.
La xarxa mundial d’espectrofotòmetres Dobson installats en diverses estacions de superfície ha fet possible la confecció de mapes globals de la distribució d’ozó estratosfèric durant les últimes dècades, per bé que actualment es fan servir mesures provinents de satèllits meteorològics especialitzats