Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
capa límit urbana
Meteorologia
Capa límit de l’atmosfera corresponent a una àrea urbana.
Les notables diferències entre les superfícies urbanes i les naturals sobretot pel que fa a les dràstiques modificacions d’estructura i composició que comporta una superfície edificada produeixen al seu torn una important modificació de la capa d’aire que recobreix la ciutat El moviment de l’aire es veu sotmès al fre que suposa la major rugositat de la superfície urbana, els fluxos de matèria contaminants i energia calor antropogènica determinen també canvis en la composició, temperatura i humitat de l’aire L’alçària de la capa límit natural, típicament de l’ordre d’…
ghibli
Meteorologia
Vent fort, càlid i sec, que bufa, procedent del Sàhara, sobre Líbia.
Es produeix quan hi ha una àrea de baixes pressions sobre la mar Mediterrània i una d’altes pressions sobre el continent africà
temporal de llevant
Meteorologia
Temporal característic de Catalunya i el País Valencià, en el qual predominen vents de llevant i pluges persistents.
Té una durada d’uns quants dies i es presenta, principalment a la tardor i a l’hivern, associat a una àrea de baixes pressions a la Mediterrània occidental
tefigrama
Meteorologia
Diagrama meteorològic en el qual hom representa en abscisses les temperatures absolutes, i en ordenades els logaritmes neperians de les temperatures potencials.
Té la propietat que l’àrea compresa dintre qualsevol corba que representi una evolució termodinàmica reversible és igual a la calor absorbida o al treball efectuat per cada unitat de massa
climatologia sinòptica
Meteorologia
Geografia
Estudi de conjunt dels elements climàtics que afecten una àrea extensa en un moment determinat.
Hom indica cadascun dels elements sobre les cartes sinòptiques i precisa els llocs que registren els mateixos valors, mitjançant les isolínies isòbares, isotermes, isoietes, i també la presència d’altres meteors neu, boira Es tracta d’una visió global i estàtica que no té en compte la formació i l’evolució dels fenòmens atmosfèrics, però forneix el material bàsic per als estudis sintètics
línia de torboades
Meteorologia
Línia al llarg de la qual l’aire fred descendent es troba amb l’aire calent, la qual cosa dóna lloc a un canvi brusc en la direcció del vent, un ràpid descens de la temperatura i un ràpid augment de la pressió.
Les línies de torbonades són sovint molt curtes i difícils d’identificar en els mapes del temps Però de vegades, quan s’associen amb els fronts freds, l’àrea de tempestats és precedida per una línia de torbonades irregulars, que pot tenir una llargària de centenars de quilòmetres
pantà baromètric
Meteorologia
Àrea de pressió atmosfèrica relativament baixa, sense diferències importants de pressió d’uns punts als altres.
núvol antropogènic
Meteorologia
Núvol el procés de formació o desenvolupament del qual és influït directament per l’activitat humana.
Exemples d’antroponúvols són els núvols cirriformes produïts pels deixants de condensació dels avions, els núvols formats a les àrees industrials o els produïts en incendis o explosions En el cas dels avions, l’àrea afectada pels deixants de condensació pot ser molt gran, capaç de fer disminuir apreciablement la radiació solar incident a la superfície terrestre, essent considerat com un factor a tenir en compte en el canvi climàtic antròpic
cicló
Meteorologia
Àrea de baixa pressió, normalment (juntament amb la circulació de l’aire que té associada) d’unes 50 a 1.000 milles de diàmetre.
En el llenguatge meteorològic comú és conegut també com a baixa Els ciclons poden ésser definits com uns vents evolutius que neixen, creixen i moren, seguint un cicle de vida, gairebé sempre el mateix Neixen en ona, com a conseqüència del sistema d’ones que s’originen i es propaguen al llarg d’una superfície de discontinuïtat d’un front principal preexistent, generalment el front polar El seu procés de formació és el següent a l’hemisferi nord, per exemple, una part de front polar rep un impuls cap al sud-est, i l’altra, un impuls cap al nord-est un cicló és, doncs, format, inicialment, d’…