Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pluviògraf
Meteorologia
Pluviòmetre que enregistra gràficament, d’una manera contínua, les quantitats de pluja caiguda.
L’enregistrament, anomenat pluviograma , és efectuat sobre un full de paper aplicat a la superfície d’un cilindre que és mogut per un aparell de rellotgeria i que gira entorn del seu eix en un dia o en una setmana La ploma inscriptora puja gradualment fins que han estat recollits 10 mm de pluja, moment en què es buida sobtadament el dipòsit en el qual ha estat recollida l’aigua, bé perquè s’ha tombat per l’efecte del seu propi pes pluviògraf de balança , bé perquè es buida el contingut mitjançant un sifó pluviògraf de sifó Amb aquests aparells hom pot deduir, de la quantitat de pluja…
volutus
Meteorologia
Dit de l’espècie d’estratocúmulus o altocúmulus que té forma de tub i sovint sembla que roda lentament sobre un eix horitzontal.
anemòmetre de cassoletes
![](/sites/default/files/media/FOTO/anemòmetre_cassoletes.jpg)
Anemòmetre de cassoletes
© Fototeca.cat
Meteorologia
Física
Anemòmetre d’indicació instantània de la velocitat format per tres cassoletes giratòries que, impulsades pel corrent d’aire, trameten mitjançant un eix vertical el seu moviment a un generador elèctric o a un acoblament magnètic.
La força electromotriu, la freqüència o el parell generat són proporcionals a la velocitat del vent, de forma que hom la pot obtenir mesurant aquestes magnituds amb els aparells corresponents, prèviament calibrats en metres per segon
corrent en jet
Meteorologia
Geografia
Corrent d’aire molt estret, de forma tubular, que té l’eix situat quasi horitzontalment a l’alta troposfera o al nivell més baix de l’estratosfera i que es desplaça cap a l’est a grans velocitats.
Els corrents en jet foren descoberts a la darreria de la Segona Guerra Mundial, quan els avions de bombardeig nord-americans, que volaven a una altura de 10000 m cap als objectius japonesos, gairebé no avançaven malgrat llur gran velocitat Dins els corrents en jet hi ha ràpides variacions de la força del vent, tant en sentit horitzontal de 10 a 100 nusos/km com vertical de 10 a 20 nusos/km, i en llurs eixos la velocitat del vent oscilla entre els 60 i els 400 nusos/km S’estenen al llarg de diversos milers de quilòmetres, i llur amplària és d’uns 100 km, a una profunditat de 3 a 8 km D’…
cicló
Meteorologia
Àrea de baixa pressió, normalment (juntament amb la circulació de l’aire que té associada) d’unes 50 a 1.000 milles de diàmetre.
En el llenguatge meteorològic comú és conegut també com a baixa Els ciclons poden ésser definits com uns vents evolutius que neixen, creixen i moren, seguint un cicle de vida, gairebé sempre el mateix Neixen en ona, com a conseqüència del sistema d’ones que s’originen i es propaguen al llarg d’una superfície de discontinuïtat d’un front principal preexistent, generalment el front polar El seu procés de formació és el següent a l’hemisferi nord, per exemple, una part de front polar rep un impuls cap al sud-est, i l’altra, un impuls cap al nord-est un cicló és, doncs, format,…
vent
Meteorologia
Geografia
Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire.
Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…
atmosfera terrestre
![](/sites/default/files/media/FOTO/222137.jpg)
Estructura de l’atmòsfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…