Resultats de la cerca

Fou professor a Berna 1891, a Halle 1904 i, des del 1906, a Viena, on collaborà amb Albrecht Penck S'especialitzà en climatologia general i glacial i el 1909 fou elegit vicepresident de l’Associació Austríaca de Meteorologia Establí la teoria de l’existència d’uns cicles climàtics de 35 anys cicle de Brückner , la qual era conseqüència no pas de la realitat, sinó dels mètodes matemàtics emprats en establir-la Entre les seves obres cal esmentar Klimaschwankungen seit 1700 ‘Oscillacions climàtiques des del 1700’, 1890, Die feste Erdrinde und ihre Formen ‘La crosta ferma de la Terra i les seves…

Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim del Tibidabo…

Sorgí del requeriment del Comitè Internacional Meteorològic a l’Institut de Ciències Dirigit per Eduard Fontserè, ingressà el 1914 com a secció catalana en la xarxa oficial de la Comissió Internacional per a l’aerostació científica Els resultats de les observacions es remetien al Reial Observatori Aeronàutic de Prússia, que les publicava Els estudis de caràcter local eren publicats als Arxius de l’Institut de Ciències

Per al Principat el més interessant d’aquests atles és l’ Atles pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer i que correspon al volum I de les Memòries Patxot, publicat a Barcelona l’any 1930 Cal citar també dins aquest grup, bé que amb un caràcter molt diferent l’ Atles elemental de núvols d’Eduard Fontserè, en el qual són establerts tots els tipus de núvols d’acord amb una determinada classificació

Es produeix habitualment en condicions atmosfèriques estables, sense intercanvis verticals de masses d’aire, com l’estratosfera o als indrets que per llur relleu afavoreixen l’estancament de l’aire valls tancades, cubetes, etc La inversió pot produir-se en períodes més o menys llargs, i sobretot a l’hivern, quan els moviments convectius són menys acusats Als Països Catalans el cas més conegut és el de la plana de Vic, que fou estudiat per Eduard Fontserè el 1937 en la conca d’erosió del centre d’Osona, oberta només pel pas del Congost, molt sovint s’hi embassa l’aire a l’hivern i…

Inicialment s’hi refongué el Servei Aerològic de Barcelona, fundat el 1913 pel mateix Fontserè Rafael Patxot hi sostingué un centre d’estudi de núvols, el qual donà origen a la Secció Nefològica, de renom internacional El 1922 el servei inaugurà a la península Ibèrica la previsió diària del temps arreu de Catalunya, aprofitant la xarxa telefònica de la Mancomunitat per a rebre les informacions, i el 1927 s’amplià amb informacions públiques per radiofonia El 1929 organitzà a Barcelona la reunió de la comissió internacional per a l’estudi dels núvols, on hom decidí la publicació de l’ Atlas…

La climatologia opera amb dades procedents de les observacions meteorològiques durant llargs períodes de temps 30-35 anys, de les quals extreu els valors mitjans i els valors extrems dels diferents elements, les oscillacions periòdiques i la freqüència o repetició dels fenòmens atmosfèrics amb aquestes dades elabora mapes, gràfiques i diagrames que reflecteixin les condicions climàtiques d’un lloc determinat La climatologia és en contacte amb la meteorologia i la geografia, però el factor geogràfic localització en l’espai n'és l’aspecte més important es diferencia, però, de la meteorologia…

Un any amb onades de calor històriques Una de les manifestacions de l'escalfament global que pateix el nostre planeta és l'augment d'intensitat i durada dels períodes de temperatures anormalment altes Durant l'any 2015, les onades de calor van ser molt freqüents i, probablement, més intenses del que calia esperar com a conseqüència del canvi climàtic que patim Com si es tractés d'un estiu avançat, ja a principi del mes de maig la península Ibèrica va assolir temperatures que van superar en més de 10 °C les normals en alguns punts van ultrapassar els 40 °C a causa d'una entrada d'aire saharià…

La meteorologia no té només en compte els canvis físics i químics de l’atmosfera, sinó també els diversos efectes directes d’aquesta sobre la superfície de la Terra, els oceans i la vida en general Hom empra el mot “temps” per a designar l’estat o les condicions de l’atmosfera així, hom parla de fred o de calor, cel cobert o esboirat, precipitació pluja, neu, etc, boira i moviment de l’aire vent Aquests components, caracteritzats per la temperatura, el vapor d’aigua i el moviment de l’aire, poden combinar- se entre ells de distintes maneres i donar com a resultat les diferents varietats de…