Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
lluna blava

Lluna blava
Contando Estrelas (CC BY-SA 2.0)
Meteorologia
Fenomen d’aparença blavosa del Sol o la Lluna causat per la presència en les capes atmosfèriques properes a la superfície de la Terra d’una gran quantitat de partícules en suspensió.
Aquestes partícules atenuen selectivament les longituds d’ona més llargues taronja i vermell de la radiació solar o lunar i, no tant, les d’ona més curta com el verd i el blau
halo
Meteorologia
Cercle lluminós irisat que apareix, a vegades, envoltant el Sol o la Lluna.
És causat per la refracció de la llum en els cristalls de glaç dels cirrus, i normalment té una dimensió angular de 22°
atmosfera planetària
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes gasoses externes de diversos cossos celestes.
Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de…
aurèola
Meteorologia
Anell lluminós de color blanc blavenc i difús que apareix a vegades al voltant del Sol i de la Lluna.
aurora polar

Aurora polar a Suècia
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Meteorologia
Meteor lluminós que es produeix a l’alta atmosfera, prop de les regions polars, d’origen lligat a emissions solars.
Fou Eugene Goldstein qui, el 1881, deduí l’origen solar de les aurores, i Kristian Birkeland reeixí a reproduir-ne una en un laboratori emprant una esfera d’acer imantada i collocada en un tub de raigs catòdics Modernament, hom considera que el plasma solar penetra fins a una distància d’uns 6 radis del centre de la terra en xocar amb el camp geomagnètic, provoca ones magnetohidrodinàmiques magnetohidrodinàmica que es mouen seguint les línies de força del camp geomagnètic i penetren fins a uns 100 km de la superfície de la terra on ionitzen l’oxigen i el nitrogen existents, els quals…
paraselene
Meteorologia
Fenomen poc comú, consistent en l’aparició d’imatges de la Lluna, com a conseqüència de la reflexió lluminosa en els cristalls de glaç existents en les capes nebuloses tènues i elevades de l’atmosfera.
cirroestrat
Meteorologia
Núvol d’altitud mitjana entre els 6.000 i 10.000 m que té la forma d’un vel blanquinós i tènue, format per cristalls de glaç, que dibuixa un halo al voltant de la Lluna o del Sol.
altoestrat
Meteorologia
Sostre de núvols situat a una altura entre 2.000 i 6.000 m, constituït per un vel fibrós o estriat, a través del qual són visibles els discs del Sol i de la Lluna com a través d’un vidre més o menys opac.