Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
mànega
Meteorologia
Remolí de vent amb un diàmetre màxim generalment d’uns centenars de metres, un gran descens de la pressió atmosfèrica a l’interior, un intens corrent vertical de succió, una velocitat tangencial màxima de 500 km/h i una velocitat de translació normalment inferior a 50 km/h, que penja d’un núvol cumuliforme, sovint un cumulonimbus, i està en contacte amb la superfície terrestre o aquàtica, el qual és visible generalment pel núvol en forma de con que genera o la pols, els objectes o l’aigua que aixeca al seu pas.
Les parets de la mànega són formades per petites gotes d’aigua És un fenomen observat principalment a les mars tropicals, i hom suposa que s’origina en passar una massa d’aire molt inestable per damunt de regions marines càlides Les mànegues es classifiquen, seguint l’escala de Fujita millorada, en sis categories, segons els danys que provoquen en les construccions i en la vegetació Si el fenomen té lloc sobre la superfície terrestre s’anomena tornado , mentre que si és sobre el mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània, s’anomena mànega marina
corrent
Meteorologia
Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció.
Pot actuar d’una manera permanent o accidental i moure's a grans velocitats o d’una forma imperceptible Quan el moviment es produeix en una massa d’aire en direcció horitzontal hom l’anomena vent, i si té direcció vertical, és un corrent de convecció Els corrents d’una massa aquosa poden ésser de diferents tipus si la massa corre per sobre dels continents i d’una forma continuada, serà un corrent fluvial o riu si és superficial, i subterrani si circula per sota la superfície si és una part de les aigües d’un oceà o d’una mar, hom l’anomena corrent marí També les acumulacions d’aigua glaçada…
insolació
Meteorologia
Interval de temps, en un període de temps determinat, en el qual brilla el Sol.
Hom l’anomena també insolació absoluta
espectre de Brocken
Meteorologia
Ombra aparent d’un observador dret al cim d’una muntanya amb el sol darrere seu, projectada com un efecte de difracció sobre un núvol o banc de boira i voltada de cercles acolorits.
L’observador veu tan sols la seva ombra i no la dels seus companys Hom l’anomena també anticorona
garbí
Meteorologia
Geografia
Vent del SW o del SSW.
Aquest nom és aplicat principalment a la marinada, que ve del rumb esmentat Si és un vent general del SW hom l’anomena llebeig
any hidrològic
Meteorologia
Període anual emprat per a caracteritzar la pluviometria d’un lloc.
S’anomena també any pluviomètric i, als Països Catalans, correspon al període comprès entre l’1 d’octubre i el 30 de setembre de l’any següent
tromba
Meteorologia
Núvol en forma d’embut, ordinàriament de 6 a 10 m de diàmetre i de 60 a 120 m d’alçària, que a vegades es forma a la part inferior d’un nimbe molt baix.
Molt semblant al tornado, bé que de menor grandària i potència, és animat d’un fort moviment rotatori, sol durar de deu minuts a mitja hora i arremolina tot allò que troba Quan es forma a mar o a plom d’un llac hom l’anomena mànega
espessor òptica
Meteorologia
Paràmetre que indica l’opacitat de l’atmosfera en la transmissió de la radiació solar.
A causa de la seva forta dependència de la longitud d’ona de la radiació, l’espessor òptica es refereix generalment a bandes de longitud d’ona molt estretes Normalment, s’utilitza per a indicar l’atenuació que produeixen les partícules en suspensió a l’atmosfera i llavors s’anomena espessor òptica d’aerosols
columna d’ozó
Meteorologia
Quantitat d’ozó d’una columna atmosfèrica.
Quan la columna abraça des del nivell del terra fins al cim de l’atmosfera s’anomena columna total d’ozó Generalment, s’expressa com el gruix que tindria aquesta columna si només contingués ozó amb la densitat corresponent a les condicions normals 0ºC i 1012 hPa En aquestes condicions la columna tindria molt poc gruix, de l’ordre dels 3 a 4 cm Per això s’expressa sovint en unitats Dobson