Resultats de la cerca

Les parets de la mànega són formades per petites gotes d’aigua És un fenomen observat principalment a les mars tropicals, i hom suposa que s’origina en passar una massa d’aire molt inestable per damunt de regions marines càlides Les mànegues es classifiquen, seguint l’escala de Fujita millorada, en sis categories, segons els danys que provoquen en les construccions i en la vegetació Si el fenomen té lloc sobre la superfície terrestre s’anomena tornado , mentre que si és sobre el mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània, s’anomena  mànega marina

Pot actuar d’una manera permanent o accidental i moure's a grans velocitats o d’una forma imperceptible Quan el moviment es produeix en una massa d’aire en direcció horitzontal hom l’anomena vent, i si té direcció vertical, és un corrent de convecció Els corrents d’una massa aquosa poden ésser de diferents tipus si la massa corre per sobre dels continents i d’una forma continuada, serà un corrent fluvial o riu si és superficial, i subterrani si circula per sota la superfície si és una part de les aigües d’un oceà o d’una mar, hom l’anomena corrent marí També les acumulacions d’aigua glaçada…

Hom l’anomena també insolació absoluta

L’observador veu tan sols la seva ombra i no la dels seus companys Hom l’anomena també anticorona

Aquest nom és aplicat principalment a la marinada, que ve del rumb esmentat Si és un vent general del SW hom l’anomena llebeig

S’anomena també any pluviomètric i, als Països Catalans, correspon al període comprès entre l’1 d’octubre i el 30 de setembre de l’any següent

Correspon, per tant, a l’interval que separa el pas del front calent de pas del front fred d’una pertorbació Quan és de poca extensió s’anomena clariana

Molt semblant al tornado, bé que de menor grandària i potència, és animat d’un fort moviment rotatori, sol durar de deu minuts a mitja hora i arremolina tot allò que troba Quan es forma a mar o a plom d’un llac hom l’anomena mànega

A causa de la seva forta dependència de la longitud d’ona de la radiació, l’espessor òptica es refereix generalment a bandes de longitud d’ona molt estretes Normalment, s’utilitza per a indicar l’atenuació que produeixen les partícules en suspensió a l’atmosfera i llavors s’anomena espessor òptica d’aerosols

Quan la columna abraça des del nivell del terra fins al cim de l’atmosfera s’anomena columna total d’ozó Generalment, s’expressa com el gruix que tindria aquesta columna si només contingués ozó amb la densitat corresponent a les condicions normals 0ºC i 1012 hPa En aquestes condicions la columna tindria molt poc gruix, de l’ordre dels 3 a 4 cm Per això s’expressa sovint en unitats Dobson