Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons…
aerologia
Meteorologia
Part de la meteorologia que estudia l’atmosfera lliure (per damunt dels 3.000 m), especialment, però no exclusivament, la seva estructura vertical.
Les observacions eren fetes inicialment mitjançant mètodes indirectes anomalies de la propagació del so, càlculs per triangulació Actualment hom practica observacions directes balons sonda, coets equipats amb meteorògrafs, radiosondes, satèllits meteorològics Bo i que els grans moviments atmosfèrics semblen tenir l’origen a les capes altes, l’aerologia esdevé la base de la previsió meteorològica, àdhuc de la navegació aèria El mot fou encunyat per Wladimir Köppen el 1906 Aerologie
sonda
Meteorologia
Instrument que permet de conèixer algunes propietats de l’estat de l’atmosfera a l’altura (baló).
Les primeres sondes foren els balons pilots , que permetien la mesura del vent a l’altura El baló és llançat des de terra, i el seu moviment és seguit a intervals de temps convenients amb un teodolit o un radar Hom en representa les posicions en un disc, i amb això mesura el vent a les distintes capes El 1928 el meteoròleg rus Molčanov inventà la radiosonda , que permet la mesura de la temperatura, la humitat i la pressió a distintes altures També cal esmentar els sondatges efectuats amb avió
predicció del temps
Meteorologia
Previsió del temps que farà durant un període determinat de temps posterior, a partir de la informació meteorològica present, representada sinòpticament en un mapa.
Fins al 1920 la predicció del temps era basada, fonamentalment, en l’experiència Després d’aquesta data els coneixements teòrics de la dinàmica atmosfèrica permeteren una millor anàlisi de les situacions meteorològiques i possibilitaren la predicció física del temps Finalment, a partir del 1950, amb la utilització dels grans ordinadors, és possible tractar d’una manera estadística la nombrosa informació meteorològica, fornida per balons sonda, satèllits meteorològics, etc, en la moderna predicció numèrica del temps Els avenços tecnològics permeten millorar el tractament estadístic de la…
Servei Aerològic de Catalunya
Meteorologia
Organisme fundat l’any 1913 per a efectuar observacions de les regions altes de l’atmosfera, mitjançant balons sonda.
Sorgí del requeriment del Comitè Internacional Meteorològic a l’Institut de Ciències Dirigit per Eduard Fontserè, ingressà el 1914 com a secció catalana en la xarxa oficial de la Comissió Internacional per a l’aerostació científica Els resultats de les observacions es remetien al Reial Observatori Aeronàutic de Prússia, que les publicava Els estudis de caràcter local eren publicats als Arxius de l’Institut de Ciències
vent
Meteorologia
Geografia
Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire.
Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…