Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
front

Esquema dels fronts fred i càlid segons la disposició i el moviment de les masses d’aire
© Fototeca.cat
Meteorologia
Superfície teòrica que separa dues masses d’aire de característiques diferents, especialment en llur temperatura i humitat.
Més que un límit, un front és una faixa de transició ràpida, d’uns 20 km d’ampla, i fins i tot més En sentit restringit, el terme és aplicat a les discontinuïtats que resulten de l’ondulació dels grans fronts Així, hom denomina front càlid la línia que separa la massa d’aire calent d’una altra de fred, sobre la qual avança ascendint en pendent suau en ascendir, l’aire càlid es condensa i origina cirrus, altoestratus i, finalment, nimbus que provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura Front fred és el que separa de l’…
llebeig
Meteorologia
Geografia
Vent càlid de component SW, d’origen depressionari.
Associat normalment a pluges, és conegut arreu del litoral dels Països Catalans, bé que al Principat de Catalunya és conegut per garbí El nom prové del seu origen en una remota Líbia, i a les terres interiors és aplicat a vents de diferents components
front polar
Meteorologia
Línia de discontinuïtat atmosfèrica d’una forta concentració del gradient tèrmic i, en conseqüència, del gradient de pressió, que té una posició variable, manifestada en un desplaçament estacional (entre 35° i 50° de latitud) en relació amb el dinamisme de les altes pressions subtropicals.
És formada on es troben els fluxos d’aire fred que provenen de les latituds altes aire polar amb els d’aire càlid originat en aquestes altes pressions subtropicals aire tropical Les pertorbacions o els ciclons de la zona temperada pertorbacions noruegues neixen de les ondulacions d’una discontinuïtat entre l’aire càlid i l’aire fred del front polar Modernament, aquesta ondulació ciclònica és explicada per fenòmens d’acoblament, a través de la troposfera mitjana, dels efectes tèrmics predominants a les capes baixes amb els efectes dinàmics predominants en el nivell de…
fagony
Meteorologia
Geografia
Vent de ponent càlid i sec que fon la neu.
És un vent de tipus föhn que sol bufar després de ploure o de nevar
fractoestrat
Meteorologia
Estrat esfilagarsat que canvia de forma molt ràpidament; té molt poca potència vertical i sol ésser molt transparent i poc compacte.
Acompanya normalment els nimboestrats quan comença la pluja en passar el front càlid d’una borrasca
vent d’Espanya
Meteorologia
Nom popular del vent del sud a Llívia i a la Vall d’Aran.
Es tracta d’un vent de sotavent pirinenc, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn
föhn

L’efecte föhn
© Fototeca.cat
Meteorologia
Vent càlid i sec que bufa a sotavent d’una serralada.
En trobar un obstacle muntanyenc, els vents són obligats a ascendir pel vessant de sobrevent i es refreden progressivament, fins que assoleixen el nivell de condensació en conseqüència, formen núvols que arriben fins al cim i produeixen precipitacions, que els fan perdre la humitat En baixar pel vessant oposat són escalfats molt considerablement, i es comporten com a vents secs Sota els efectes d’un vent de tipus föhn augmenten molt la temperatura i l’evaporació, mentre que disminueix la humitat sol produir incendis i la fosa de la neu, i afecta profundament els éssers vius, sobretot les…
ona frontal
Meteorologia
Ondulació al llarg d’un front en superfície que representa la primera etapa en el procés de ciclogènesi, és a dir, de desenvolupament d’una depressió extratropical.
En la següent etapa d’intensificació, els fronts càlid i fred queden ben definits fins al procés d’oclusió que assenyala la maduresa i posterior desaparició de la depressió
topografia isobàrica
Meteorologia
Mapa que representa l’altitud geopotencial d’una superfície isobàrica.
Sovint es visualitza mitjançant les línies isohipses Les àrees amb valors de l’altitud baixos corresponen generalment a masses d’aire, i els més alts, a les d’aire càlid Una de les topografies isobàriques més utilitzades és la de 500 hPa
depressió lígur
Meteorologia
Geografia
Centre de baixes pressions, situat normalment sobre el golf de Gènova, que origina una gran inestabilitat a la Mediterrània occidental, per tal com atreu les pertorbacions del front polar i crea corrents pertorbats del SE (llevantada).
Freqüent tot l’any, llevat de l’estiu, quan dominen la Mediterrània les altes pressions subtropicals S'origina per causes dinàmiques, quan les masses d’aire fred del N o NW arriben fins al golf de Gènova i originen forts corrents ascendents de l’aire més càlid