Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
ozonosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera terrestre que conté una gran concentració d’ozó.
Aquesta capa impedeix la incidència directa de les radiacions ultraviolades d’ona més curta que des del Sol arriben a la superfície terrestre, les quals, altrament, poden ser causants de greus danys en tota forma de vida L’ozonosfera es forma a l’estratosfera, entre els 15000 i els 55000 m d’altitud, quan la radiació ultraviolada del Sol parteix les molècules d’oxigen O 2 en dos àtoms reactius O+O, que s’uneixen de tres en tres per formar ozó Les molècules d’ozó són inestables i de vida molt curta, però la radiació ultraviolada en va generant contínuament Malgrat que hi ha fets naturals que…
nucli d’Aitken
Meteorologia
Nucli de condensació de radi inferior a 0,1 μm.
Els nuclis d’Aitken són partícules que es troben en suspensió a l’atmosfera i sobre les quals es formen les gotetes de núvol i boira Es tracta dels nuclis de condensació més petits i nombrosos de l’atmosfera la seva concentració mitjana és de l’ordre d’un milió per m 3 , però pot ultrapassar més de mil vegades aquest valor en zones molt contaminades La concentració més elevada d’aquests nuclis té lloc en radis de l’ordre de 0,01 μm El seu nom deriva del fet que són els nuclis detectats pel comptador de partícules d’Aitken
ozonosonda
Meteorologia
Instrument meteorològic que mesura les variacions verticals de la concentració d’ozó a l’atmosfera.
sensibilitat climàtica
Meteorologia
Variació de la temperatura en relació amb el forçament radiatiu del clima.
Aquest factor s’utilitza en els estudis del canvi climàtic per obtenir l’escalfament o refredament atmosfèric que produeix l’alteració de la concentració d’un component de l’aire actiu des del punt de vista radiatiu
smog
Meteorologia
Ecologia
Terme emprat per a designar les boires que es formen a les àrees industrials.
Són degudes a la gran concentració de partícules de pols i fums, que, en actuar com a nuclis de condensació, provoquen la condensació del vapor d’aigua fins i tot en el cas que la humitat relativa de l’aire sigui molt inferior al 100%
heliofotòmetre
Meteorologia
Física
Instrument utilitzat per a mesurar la intensitat de la llum del Sol que arriba a un determinat punt de la superfície de la Terra.
Les aplicacions dels heliofotòmetres són molt diverses Entre les més importants hi ha les que permeten determinar la concentració de diversos components atmosfèrics vapor d’aigua, ozó, partícules aerosols, etc a partir de l’atenuació de la irradiància solar en certes bandes espectrals mesurada amb els heliofotòmetres
turbopausa
Meteorologia
Capa atmosfèrica de transició entre l’homosfera i l’heterosfera.
Se situa a una altitud d’uns 100 km En la turbopausa, cessa el règim turbulent característic del moviment atmosfèric, que tendeix a mantenir constant la concentració dels gasos permanents de l’atmosfera Per damunt d’aquesta capa, els gasos més pesants se situen a altituds més baixes que els més lleugers, fet característic de l’heterosfera
calor antropogènica
Meteorologia
Calor alliberada en els processos en què intervé l’activitat humana.
L’energia emprada per l’ésser humà en un gran nombre de processos industrials, pels vehicles de transport, climatització, i també l’energia elèctrica utilitzada, tenen un estadi final en forma d’energia calorífica, la calor antropogènica, la qual en algunes àrees de gran concentració humana o industrial pot ser superior al flux d’energia solar rebuda Constitueix una variable important en els estudis de clima urbà, particularment per determinar la magnitud del fenomen anomenat illa de calor de les grans ciutats
forçament radiatiu
Meteorologia
Alteració del balanç radiatiu produït pel canvi (generalment antròpic) en un component atmosfèric o en les propietats de la superfície terrestre.
El clima de la Terra és determinat pel balanç entre la radiació solar absorbida pel sistema Terra-atmosfera i la radiació d’ona llarga que surt cap a l’espai En aquest balanç influeixen notablement la composició de l’atmosfera i les propietats radiatives de la superfície terrestre Per això, la modificació de la concentració dels gasos atmosfèrics o del tipus de superfície es tradueix en un canvi, un forçament, del valor de la radiació absorbida o emesa El forçament radiatiu més important actualment, de naturalesa antròpica, és l’increment de les emissions de gasos hivernacle…
energia solar

Placa solar
© Lluís Prats
Meteorologia
Física
Energia
Forma de manifestar-se l’activitat del sol.
L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions de tones de la seva massa en energia a aquest ritme se’n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×10 1 1 MW de potència, que l’home utilitza directament o indirectament L’energia eòlica i qualsevol altra manifestació meteorològica, així com el desenvolupament de la vida vegetal i animal,…