Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
convectiu | convectiva
núvol convectiu
Meteorologia
Núvol de gran desenvolupament vertical, del tipus cúmulus o cumulonimbus, format generalment en una columna d’aire inestable.
Aquesta inestabilitat pot ser causada per l’escalfament de la base del núvol o pel refredament del seu cim En gran part dels núvols convectius l’ascens de l’aire és inicialment accelerat i en molts arriba a l’estratosfera Els núvols convectius produeixen la major part dels xàfecs i les tempestes observats
complex convectiu de mesoescala
Meteorologia
Sistema nuvolós convectiu de gran extensió.
És una estructura nuvolosa amb forta convecció que té una extensió considerablement més gran que una simple cèllula tempestuosa Es caracteritza generalment per la presència d’una gran enclusa nuvolosa que se situa entre els nivells mitjans i superiors de la troposfera, amb una extensió horitzontal d’alguns centenars de quilòmetres, on de vegades es produeixen pluges persistents de notable intensitat
cúmul
Meteorologia
Núvol blanc d’origen convectiu produït per l’ascendència de masses d’aire a causa de l’escalfament de la superfície terrestre per la radiació solar.
Té formes arrodonides amb moltes protuberàncies a la part superior, i és pla a la inferior
cumulonimbe
Meteorologia
Núvol fosc format per cúmuls i nimbes i que és originat pel moviment convectiu de les masses d’aire de les capes baixes de l’atmosfera a causa de l’escalfament per insolació.
És a una altitud entre els 400 i els 10000 m Sovint produeix tempestes i calamarsades
circulació general atmosfèrica

L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…