Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
densitat potencial
Meteorologia
Densitat que adquiriria una massa d’aire sec en ésser portada adiabàticament i reversiblement a una determinada pressió de referència, generalment 0,1 MPa.
actinòmetre
Meteorologia
Física
Instrument per a mesurar la densitat de flux de la radiació solar.
Els actinòmetres han estat adaptats a usos especialitzats i hom n'utilitza de tres tipus el pirheliòmetre, que mesura la radiació solar directa el piranòmetre, que mesura la radiació total del cel el pirogeòmetre, que mesura la irradiació de la terra
exosfera
Meteorologia
Capa més superior de l’atmosfera terrestre, la pressió de la qual assoleix els valors mínims.
S'estén des dels 500 km d’altitud fins a un màxim que pot ésser fixat entorn dels 800 km, on l’aire deixa d’ésser considerat com un gas, atesa la seva baixa densitat Més enfora, comença l’espai interestellar
columna d’ozó
Meteorologia
Quantitat d’ozó d’una columna atmosfèrica.
Quan la columna abraça des del nivell del terra fins al cim de l’atmosfera s’anomena columna total d’ozó Generalment, s’expressa com el gruix que tindria aquesta columna si només contingués ozó amb la densitat corresponent a les condicions normals 0ºC i 1012 hPa En aquestes condicions la columna tindria molt poc gruix, de l’ordre dels 3 a 4 cm Per això s’expressa sovint en unitats Dobson
atmosfera estel·lar
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes exteriors de l’estel, directament accessibles a l’observació.
Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual cosa permet de…
radar meteorològic

Vista parcial del radar meteorològic de la Universitat de Barcelona al Puig d’en Bernat de Vallirana
© Fototeca.cat
Meteorologia
Radar destinat a aplicacions meteorològiques, fonamentalment la detecció i mesura de la intensitat de precipitació i, en el cas dels radars Doppler, del moviment de les partícules (gotes, calamarsa o neu) precipitants.
Opera en la banda de 9 GHz i s’utilitza per a detectar la presència de nuclis tempestuosos i, a partir de l’anàlisi espectral del senyal reflectit per aquest, estimar la densitat de pluja Les seves unitats de mesura són els dBz A banda dels sistemes terrestres, la majoria d’avions comercials i militars incorporen aquest tipus de radar, a fi de facilitar-los la detecció de tempestes i la presència de turbulències, i així poder corregir amb anticipació la seva ruta
atmosfera barotròpica
Meteorologia
Atmosfera en què les superfícies de pressió constant són també superfícies de densitat (o temperatura) constant.
Urbain Le Verrier
Meteorologia
Matemàtic i astrònom francès.
Arran del desastre naval de la flota francesa a la mar Negra ocorregut el 1856 durant la guerra de Crimea, Napoleó III encarregà a Le Verrier, descobridor del planeta Neptú, la predicció de les tempestats i el temps Le Verrier confeccionà els primers mapes del temps, representant els valors de les escasses observacions meteorològiques existents en aquell temps i fent el seguiment de les pertorbacions que havien afectat la zona de la mar Negra La seva conclusió fou que la predicció era possible si la densitat d’observatoris i la transmissió de les dades augmentaven considerablement
temperatura virtual
Meteorologia
Temperatura que hauria d’assolir l’aire sec per tenir la mateixa densitat que l’aire humit sense variar la seva pressió.
En ser l’aire humit més lleuger que el sec a la mateixa pressió, la seva temperatura virtual és sempre superior a la real