Resultats de la cerca

Els actinòmetres han estat adaptats a usos especialitzats i hom n'utilitza de tres tipus el pirheliòmetre, que mesura la radiació solar directa el piranòmetre, que mesura la radiació total del cel el pirogeòmetre, que mesura la irradiació de la terra

S'estén des dels 500 km d’altitud fins a un màxim que pot ésser fixat entorn dels 800 km, on l’aire deixa d’ésser considerat com un gas, atesa la seva baixa densitat Més enfora, comença l’espai interestellar

Quan la columna abraça des del nivell del terra fins al cim de l’atmosfera s’anomena columna total d’ozó Generalment, s’expressa com el gruix que tindria aquesta columna si només contingués ozó amb la densitat corresponent a les condicions normals 0ºC i 1012 hPa En aquestes condicions la columna tindria molt poc gruix, de l’ordre dels 3 a 4 cm Per això s’expressa sovint en unitats Dobson

Opera en la banda de 9 GHz i s’utilitza per a detectar la presència de nuclis tempestuosos i, a partir de l’anàlisi espectral del senyal reflectit per aquest, estimar la densitat de pluja Les seves unitats de mesura són els dBz A banda dels sistemes terrestres, la majoria d’avions comercials i militars incorporen aquest tipus de radar, a fi de facilitar-los la detecció de tempestes i la presència de turbulències, i així poder corregir amb anticipació la seva ruta

Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual cosa permet de…

Arran del desastre naval de la flota francesa a la mar Negra ocorregut el 1856 durant la guerra de Crimea, Napoleó III encarregà a Le Verrier, descobridor del planeta Neptú, la predicció de les tempestats i el temps Le Verrier confeccionà els primers mapes del temps, representant els valors de les escasses observacions meteorològiques existents en aquell temps i fent el seguiment de les pertorbacions que havien afectat la zona de la mar Negra La seva conclusió fou que la predicció era possible si la densitat d’observatoris i la transmissió de les dades augmentaven considerablement

En ser l’aire humit més lleuger que el sec a la mateixa pressió, la seva temperatura virtual és sempre superior a la real