Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
vent tèrmic
Meteorologia
Diferència entre el vent geostròfic al cim i a la base d’un estrat.
Quan el vent geostròfic varia entre la base i el cim d’un estrat atmosfèric, la distribució de temperatura de l’aire és diferent a cada nivell Per això es dona el nom de vent tèrmic a la diferència de vents geostròfics El vent tèrmic és parallel a les isotermes mitjanes de l’estrat, i deixa, a l’hemisferi nord, l’aire més fred a l’esquerra
reflectivitat radar diferencial
Meteorologia
Diferència entre la reflectivitat horitzontal i la vertical en un radar amb polarització dual.
Un radar dotat amb un sistema de polarització dual horitzontal-vertical emet alternativament ones polaritzades horitzontalment i verticalment A causa de la deformació de les gotes de pluja quan assoleixen un diàmetre gran, la reflectivitat d’aquestes en les ones polaritzades horitzontalment és més gran que la corresponent a les ones polaritzades verticalment La diferència entre ambdues, anomenada reflectivitat diferencial, pot servir per a distingir entre la precipitació líquida i la de calamarsa, ja que en el primer cas és positiva i en el segon, gairebé nulla
radiació efectiva
Astronomia
Meteorologia
Diferència o balanç entre la radiació emesa per la superfície terrestre (radiació terrestre) i l’absorbida provinent de l’atmosfera (radiació contrària).
Alguns autors la denominen també balanç de radiació d’ona llarga per distingir-la del balanç de radiació en ona curta o diferència entre la radiació solar incident sobre la superfície terrestre i la reflectida La radiació efectiva és mesurada amb pirgeòmetres
amplitud
Meteorologia
Diferència entre els valors extrems d’un element del clima durant un període de temps determinat.
Segons l’element a què hom fa referència, l’ amplitud serà tèrmica , de la pressió , etc Segons el període de temps que serveix per a determinar-la, serà diürna , anual , etc
evolució pseudoadiabàtica
Meteorologia
Evolució d’una massa d’aire humit en la qual s’eliminen l’aigua o el gel produïts generalment durant l’ascens de l’aire.
Aquesta eliminació d’aigua diferencia aquest tipus d’evolució de l’anomenada adiabàtica saturada
isanòmala
Meteorologia
Dit de la línia que uneix els punts que registren igual anomalia en una determinada magnitud meteorològica.
La més emprada és la isanòmala tèrmica , que assenyala per a cada lloc la diferència entre la temperatura mitjana reduïda al nivell de la mar i la que li correspon per la seva latitud
factor de ratxositat
Meteorologia
Mesura de la ratxositat.
És corrent d’expressar aquest factor com el quocient de la diferència entre la velocitat màxima i la mínima del vent per la seva velocitat mitjana, en un interval de deu minuts En aquesta definició hom no té en compte la variació de la direcció del vent
anomalia
Meteorologia
Desviació d’una magnitud meteorològica del seu valor normal.
Hom acostuma a considerar l’ anomalia tèrmica per a indicar la diferència entre el valor mitjà anual de la temperatura en un lloc donat i el valor que li correspondria segons la latitud Quan la mitjana anual és més gran que la temperatura del parallel, l’anomalia és positiva , i en cas contrari, negativa Les isoanòmales són les línies que uneixen els punts d’anomalia iguals
climatologia
Meteorologia
Geografia
Ciència del clima, que estudia els factors que el produeixen, els seus elements, la seva distribució sobre la superfície de la Terra i la influència sobre els éssers vius.
La climatologia opera amb dades procedents de les observacions meteorològiques durant llargs períodes de temps 30-35 anys, de les quals extreu els valors mitjans i els valors extrems dels diferents elements, les oscillacions periòdiques i la freqüència o repetició dels fenòmens atmosfèrics amb aquestes dades elabora mapes, gràfiques i diagrames que reflecteixin les condicions climàtiques d’un lloc determinat La climatologia és en contacte amb la meteorologia i la geografia, però el factor geogràfic localització en l’espai n'és l’aspecte més important es diferencia, però, de la meteorologia…
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…