Resultats de la cerca

Hom parla aleshores d’un clima de llac, per exemple, un clima de bosc i un clima urbà Els climes locals molt sovint contrasten amb les característiques generals de la regió on es donen

Les circulacions amb un alt índex zonal, típicament de l’oest i en latituds mitjanes, sovint donen pas a circulacions meridianes de vents del nord o del sud, amb conseqüències importants pel que fa al règim termomètric de les àrees afectades

Inclouen valors estipulats d’emissions dels diferents gasos d’efecte hivernacle, usos del sòl, etc, adients per a ser assimilats pels models numèrics de predicció climàtica, els quals donen una sortida de les variables climàtiques temperatures, precipitacions, etc per a cadascun dels escenaris contemplats

Els exemples més característics d’aquest clima es donen als Alps i també als Pirineus entre els 2 000 i els 3 000 m d’altitud Hom pot també distingir un clima subalpí , menys nivós i menys fred, que apareix als Pirineus a menys altura fins als 1 500 m

A l’hivern es troben coberts de glaç, i originen una massa extremament freda i relativament seca a l’estiu aquestes mars poden estar lliures o cobertes només parcialment de glaç, i aleshores donen una massa de temperatura al voltant de 0 ºC, molt humida, on la boira és molt freqüent

Les inversions tèrmiques constitueixen un fre al moviment d’ascens de l’aire a causa de la seva gran estabilitat A la base de les inversions s’acumulen vapor d’aigua i partícules en suspensió procedents de les capes inferiors, que poden formar aquests núvols si la humitat arriba al 100% Els cims d’aquests núvols se situen generalment a la base de la capa d’inversió i s’hi endinsen lleugerament si l’empenta dels moviments verticals que formen el núvol ho permet, amb la qual cosa donen un aspecte de relleu als cims nuvolosos

Aquest fet és particularment apreciable en el clima mediterrani de l’hemisferi boreal, que durant l’hivern és integrat dins la circulació ciclònica extratropical pas de les pertorbacions del front polar, i a l’estiu constitueix quasi una prolongació dels climes intertropicals per raó de la deriva vers el nord de les calmes subtropicals, cosa que determina l’establiment d’un temps anticiclònic

L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser…