Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
potencial d’escalfament global
Meteorologia
Quocient entre el forçament radioactiu d’un gas i el del CO2.
El forçament radioactiu d’un gas hivernacle depèn del temps que aquest roman a l’atmosfera El potencial d’escalfament global compara l’eficiència de la unitat de massa d’un gas en retenir energia per efecte hivernacle amb la del CO 2 Els gasos hivernacle que tenen un temps de residència a l’atmosfera gran presenten un potencial d’escalfament també gran Així, els CFC, per la seva llarga permanència a l’atmosfera, tenen potencials d’escalfament d’entre 1000 i 10000
radiació atmosfèrica
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa en forma de radiació electromagnètica per l’atmosfera, com a conseqüència del seu escalfament.
L’atmosfera és pràcticament transparent a les radiacions de petita longitud d’ona per contra, les radiacions de gran longitud d’ona són absorbides en gran mesura pel diòxid de carboni, l’ozó i el vapor d’aigua Per aquest motiu la radiació terrestre contribueix més a l’escalfament de l’atmosfera que la radiació solar La radiació atmosfèrica varia d’un lloc a l’altre d’acord amb la proporció existent de diòxid de carboni, vapor d’aigua i ozó atmosfera terrestre
equador tèrmic
Meteorologia
Geografia
Línia de màximes temperatures, de posició variable entre els 5° i 10° N, segons les estacions de l’any.
Està en funció directa de l’escalfament solar i de la zona de baixes pressions equatorials on convergeixen els vents alisis
remolí
Meteorologia
Moviment giratori i ràpid de l’aire, de petita extensió.
És una conseqüència del diferent grau d’escalfament de la superfície terrestre Aquests remolins contribueixen a la mescla de l’aire a les capes baixes de la troposfera turbulència
depressió càlida
Meteorologia
Depressió que presenta una estructura amb nucli càlid, és a dir, que l’aire de la part central té una temperatura superior a la de l’aire circumdant.
Els ciclons i les tempestes tropicals són exemples d’aquest tipus de depressions També ho són les depressions o baixes tèrmiques, produïdes durant l’estiu per l’escalfament solar de l’aire de zones continentals
sensibilitat climàtica
Meteorologia
Variació de la temperatura en relació amb el forçament radiatiu del clima.
Aquest factor s’utilitza en els estudis del canvi climàtic per obtenir l’escalfament o refredament atmosfèric que produeix l’alteració de la concentració d’un component de l’aire actiu des del punt de vista radiatiu
núvol convectiu
Meteorologia
Núvol de gran desenvolupament vertical, del tipus cúmulus o cumulonimbus, format generalment en una columna d’aire inestable.
Aquesta inestabilitat pot ser causada per l’escalfament de la base del núvol o pel refredament del seu cim En gran part dels núvols convectius l’ascens de l’aire és inicialment accelerat i en molts arriba a l’estratosfera Els núvols convectius produeixen la major part dels xàfecs i les tempestes observats
radiació terrestre
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa per la superfície terrestre en forma de radiació electromagnètica.
Aquesta emissió és una conseqüència de l’escalfament que experimenta la Terra per l’absorció de la radiació solar La radiació terrestre, que és d’ona llarga també ho és la radiació atmosfèrica, és localitzada generalment a la regió dels raigs infraroigs, entre 5 μm i 50 μm de longitud d’ona atmosfera terrestre
subsidència
Meteorologia
Geografia
Moviment descendent de l’aire d’una gran extensió, a l’atmosfera; sol presentar-se en situacions anticiclòniques.
El moviment és lent i provoca un escalfament de l’aire, suficient per a dissoldre els núvols, i dóna lloc a cels esboirats Generalment, la capa en subsidència s’escalfa i esdevé seca, mentre que per sota d’aquesta capa l’aire roman contaminat, fred i humit, propens, per tant, a la formació de boires Aquesta inversió per subsidència inversió tèrmica és distingible fàcilment dels altres tipus per la sequedat de l’aire per damunt de la seva base
boira de refredament
Meteorologia
Boira causada pel refredament nocturn de la superfície terrestre, a causa de l’emissió de radiació calorífica durant la nit. Amb aquest refredament la humitat relativa de l’aire augmenta.
Quan la temperatura arriba al valor del punt de rosada, l’aire està saturat i a partir d’aquest moment s’inicia la condensació del vapor d’aigua en gotes minúscules que formen la boira Les boires de refredament es formen habitualment a les nits de la tardor i de l’hivern a les valls i fondalades amb condicions de cel serè i de vents fluixos o encalmats, típiques de les situacions anticiclòniques, i solen dissipar-se durant el dia amb l’escalfament solar