Resultats de la cerca

El forçament radioactiu d’un gas hivernacle depèn del temps que aquest roman a l’atmosfera El potencial d’escalfament global compara l’eficiència de la unitat de massa d’un gas en retenir energia per efecte hivernacle amb la del CO 2 Els gasos hivernacle que tenen un temps de residència a l’atmosfera gran presenten un potencial d’escalfament també gran Així, els CFC, per la seva llarga permanència a l’atmosfera, tenen potencials d’escalfament d’entre 1000 i 10000

L’atmosfera és pràcticament transparent a les radiacions de petita longitud d’ona per contra, les radiacions de gran longitud d’ona són absorbides en gran mesura pel diòxid de carboni, l’ozó i el vapor d’aigua Per aquest motiu la radiació terrestre contribueix més a l’escalfament de l’atmosfera que la radiació solar La radiació atmosfèrica varia d’un lloc a l’altre d’acord amb la proporció existent de diòxid de carboni, vapor d’aigua i ozó atmosfera terrestre

Està en funció directa de l’escalfament solar i de la zona de baixes pressions equatorials on convergeixen els vents alisis

És una conseqüència del diferent grau d’escalfament de la superfície terrestre Aquests remolins contribueixen a la mescla de l’aire a les capes baixes de la troposfera turbulència

Els ciclons i les tempestes tropicals són exemples d’aquest tipus de depressions També ho són les depressions o baixes tèrmiques, produïdes durant l’estiu per l’escalfament solar de l’aire de zones continentals

Aquest factor s’utilitza en els estudis del canvi climàtic per obtenir l’escalfament o refredament atmosfèric que produeix l’alteració de la concentració d’un component de l’aire actiu des del punt de vista radiatiu

Aquesta inestabilitat pot ser causada per l’escalfament de la base del núvol o pel refredament del seu cim En gran part dels núvols convectius l’ascens de l’aire és inicialment accelerat i en molts arriba a l’estratosfera Els núvols convectius produeixen la major part dels xàfecs i les tempestes observats

Aquesta emissió és una conseqüència de l’escalfament que experimenta la Terra per l’absorció de la radiació solar La radiació terrestre, que és d’ona llarga també ho és la radiació atmosfèrica, és localitzada generalment a la regió dels raigs infraroigs, entre 5 μm i 50 μm de longitud d’ona atmosfera terrestre

El moviment és lent i provoca un escalfament de l’aire, suficient per a dissoldre els núvols, i dóna lloc a cels esboirats Generalment, la capa en subsidència s’escalfa i esdevé seca, mentre que per sota d’aquesta capa l’aire roman contaminat, fred i humit, propens, per tant, a la formació de boires Aquesta inversió per subsidència inversió tèrmica és distingible fàcilment dels altres tipus per la sequedat de l’aire per damunt de la seva base

Quan la temperatura arriba al valor del punt de rosada, l’aire està saturat i a partir d’aquest moment s’inicia la condensació del vapor d’aigua en gotes minúscules que formen la boira Les boires de refredament es formen habitualment a les nits de la tardor i de l’hivern a les valls i fondalades amb condicions de cel serè i de vents fluixos o encalmats, típiques de les situacions anticiclòniques, i solen dissipar-se durant el dia amb l’escalfament solar