Resultats de la cerca

Són indici d’estratificació estable, sense cap moviment vertical de consideració Moltes d’aquestes petites gotes poden caure per l’absència de moviments ascendents de l’aire

Procedeix dels cumulonimbes, i és senyal d’una estratificació inestable, en la qual tenen lloc ràpids moviments verticals de l’aire Es distingeix de la tempestat pel desenvolupament dels cumulonimbes, que és menor, i per no anar acompanyat de llamps i trons

En aquest moviment d’ascens o descens, l’aire es refreda o s’escalfa aproximadament a raó d’1ºC per cada 100 m de variació de nivell Atès que molts moviments a l’atmosfera són aproximadament adiabàtics, el càlcul de la temperatura potencial té notables aplicacions, entre d’altres saber si l’aire que puja o baixa estarà més fred o més calent que l’ambient, fet que determina el caràcter de l’estabilitat d’estratificació de l’atmosfera

Un fluid en un sistema de referència en rotació experimenta forces degudes a aquesta rotació no observables en un sistema de referència que es mou en línia recta i a velocitat constant Aquestes forces són la força centrífuga i la força de Coriolis, aquesta darrera molt important en la circulació a gran escala però inapreciable a distàncies petites Els fluids geofísics solen presentar estratificació deguda a la gravetat, cosa que permet simplificar les equacions del moviment Aquestes diferències respecte dels altres fluids han donat lloc a una branca de la física de fluids…

Fou descoberta pel geofísic francès Léon Teisserenc de Bort el 1899 després d’efectuar nombrosos sondeigs a la ciutat de Trappes, arribà a fixar-la l’any 1902 fins als 80 km d’altitud Posteriorment, al Congrés de la Unió Geodèsica i Geofísica Internacional, a Brusselles 1951, hom distingí en aquesta estratosfera dues capes, una la mateixa estratosfera en el sentit inicial, i l’altra la mesosfera El nom correspon al fet que era considerada, inexactament, una capa de calma absoluta i de perfecta estratificació els vents hi poden arribar a assolir velocitats de 250 km/h, i els…

En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells Quan les gotes tenen un diàmetre menor de 0,5 mm i són nombroses, la precipitació és anomenada plovisqueig…