Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
microfísica de núvols
Meteorologia
Estudi dels processos que originen les partícules d’ aigua o gel que formen els núvols i les partícules de les precipitacions.
La formació de les diminutes gotes d’aigua o dels cristalls de gel que formen els núvols comença la nucleació, és a dir, la generació de gotes per difusió del vapor d’aigua sobre unes partícules en suspensió a l’atmosfera anomenades nuclis de condensació els cristalls es formen per difusió del vapor sobre els nuclis de gel Les petites dimensions d’aquests nuclis típicament de dècimes de micròmetre i les de les gotetes o els cristalls de gel que formen el núvol generalment d’alguns micròmetres de radi determinen el nom de microfísica que es dona a l’…
calamarsa

Grans de calamarsa
Meteorologia
Grans de glaç, transparents o translúcids, de menys de 5 mm de diàmetre, procedents de la condensació del vapor d’aigua atmosfèric.
Si els grans són d’un volum més gros, és anomenada pedra Quan en temps tempestuós es formen cumulonimbes, al seu cim, que acostuma a estar sempre a temperatures per sota dels 0°C, es formen capes de partícules de glaç els falsos cirrus , que en caure a través del núvol tempestuós determinen una congelació ràpida i compacta de l’aigua sobrerefredada, que dona lloc a la formació dels grans de calamarsa Els grans de calamarsa transparents provenen de la congelació de gotes de pluja o de volves de neu mig foses, mentre que els semitransparents o translúcids provenen o…
boira de refredament
Meteorologia
Boira causada pel refredament nocturn de la superfície terrestre, a causa de l’emissió de radiació calorífica durant la nit. Amb aquest refredament la humitat relativa de l’aire augmenta.
Quan la temperatura arriba al valor del punt de rosada, l’aire està saturat i a partir d’aquest moment s’inicia la condensació del vapor d’aigua en gotes minúscules que formen la boira Les boires de refredament es formen habitualment a les nits de la tardor i de l’hivern a les valls i fondalades amb condicions de cel serè i de vents fluixos o encalmats, típiques de les situacions anticiclòniques, i solen dissipar-se durant el dia amb l’escalfament solar
núvol

Tipus de núvols
© Fototeca.cat
Meteorologia
Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspeses en l’aire.
Quan l’aire atmosfèric carregat de vapor d’aigua és refredat fins a atènyer l’anomenat punt de rosada es formen, damunt els nuclis de condensació, les gotes d’aigua que constitueixen el núvol El refredament que provoca la formació de núvols és associat gairebé sempre als moviments ascendents d’aire La massa d’aire carregada de vapor puja fins a capes atmosfèriques superiors, on la pressió és menor, cosa que provoca l’expansió de la massa i el consegüent refredament precipitació El color dels núvols depèn del volum i de la natura de les partícules que els componen Els més foscs…
smog
Meteorologia
Ecologia
Terme emprat per a designar les boires que es formen a les àrees industrials.
Són degudes a la gran concentració de partícules de pols i fums, que, en actuar com a nuclis de condensació, provoquen la condensació del vapor d’aigua fins i tot en el cas que la humitat relativa de l’aire sigui molt inferior al 100%
ona baroclínica
Meteorologia
Sistema de baixa pressió que es forma en una regió fortament baroclínica de l’atmosfera, caracteritzada per un fort gradient horitzontal de temperatura i un fort vent tèrmic.
Són ones baroclíniques típiques les depressions que es formen a partir de les ondulacions del front polar
depressió freda
Meteorologia
Depressió amb aire fred en la seva part central.
Aquestes depressions es formen generalment a partir d’una depressió amb un front oclús, fet que determina la desaparició del sector càlid en superfície i, per tant, pràcticament tota ella està constituïda per aire fred En latituds mitjanes són típiques a l’hivern, i de vegades precedeixen una invasió d’aire polar
boira de mescla
Meteorologia
Boira lleugera i de curta durada que es forma per la mescla de dues masses d’aire humit, però no saturades, amb temperatures diferents.
La mescla de masses d’aire no saturades en proporcions i temperatures adequades pot produir la saturació i la posterior condensació en les petites gotes que formen la boira, però la quantitat d’aigua condensada, i, per tant, la boira resultant, no és gaire important gràcies a l’efecte del despreniment de la calor latent de condensació
precipitació estratiforme
Meteorologia
Precipitació procedent de núvols estratiformes.
És una precipitació d’intensitat relativament feble, però persistent i sovint abraça una gran extensió Els núvols que la generen generalment del tipus nimboestrats i estratocúmuls formen capes d’una gran extensió horitzontal però amb corrents d’ascens febles, que permeten la caiguda de les partícules de precipitació gotes d’aigua o flocs de neu sense assolir notables grandàries, produint pluges o nevades persistents
massa d’aire
Meteorologia
Gran extensió d’aire, que cobreix una àrea mínima de centenars de milers de km2, en la qual les propietats físiques de l’aire, temperatura i humitat principalment, varien poc en sentit horitzontal.
Les masses d’aire es formen quan l’aire queda estancat durant un temps suficient sobre una superfície homogènia continent nevat, oceà de la qual adquireixen la seva temperatura i el seu grau d’humitat Una classificació possible és massa d’aire àrtic , massa d’aire antàrtic , massa d’aire polar marítim , massa d’aire polar continental , massa d’aire tropical marítim , massa d’aire tropical continental i massa d’aire equatorial