Resultats de la cerca

Fou professor a Berna 1891, a Halle 1904 i, des del 1906, a Viena, on collaborà amb Albrecht Penck S'especialitzà en climatologia general i glacial i el 1909 fou elegit vicepresident de l’Associació Austríaca de Meteorologia Establí la teoria de l’existència d’uns cicles climàtics de 35 anys cicle de Brückner , la qual era conseqüència no pas de la realitat, sinó dels mètodes matemàtics emprats en establir-la Entre les seves obres cal esmentar Klimaschwankungen seit 1700 ‘Oscillacions climàtiques des del 1700’, 1890, Die feste Erdrinde und ihre Formen ‘La crosta ferma de la Terra i les seves…

Fou president a la Royal Meteorological Society Especialitzat en l’estudi de l’oceanografia i zones àrtiques, es preocupà també per la reforma de l’ensenyament de la geografia Escriví, entre altres obres, The Realm of Nature 1891 i The Siege of South Pole 1905

Deixeble de Carl Sauer a Berkeley 1924, es dedicà de primer a la cartografia més tard 1927 s’interessà per la climatologia, i n'estructurà una classificació original Professor a la Universitat d’Oklahoma 1934, fou president de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial Ha escrit, entre altres obres, The Climates of North America, According to a New Classification 1931 i An Approach Toward a Rational Classification of Climate 1948

La climatologia opera amb dades procedents de les observacions meteorològiques durant llargs períodes de temps 30-35 anys, de les quals extreu els valors mitjans i els valors extrems dels diferents elements, les oscillacions periòdiques i la freqüència o repetició dels fenòmens atmosfèrics amb aquestes dades elabora mapes, gràfiques i diagrames que reflecteixin les condicions climàtiques d’un lloc determinat La climatologia és en contacte amb la meteorologia i la geografia, però el factor geogràfic localització en l’espai n'és l’aspecte més important es diferencia, però, de la meteorologia…

El camp semàntic d’aquest mot cobreix, doncs, no solament la precipitació abundant i violenta xàfec , sinó encara l’avinguda sobtada i sovint imponent dels corrents d’aigua que se'n deriva crescuda El mot, que no és conegut o no és dominant a tota l’àrea lingüística catalana, és suplert per d’altres com aiguada, a Mallorca rubinada, a la Segarra i l’Urgell barrancada i riuada, al País Valencià diluvi, a Menorca Els aiguats són una manifestació normal del règim pluviomètric mediterrani A la façana mediterrània de la península Ibèrica i a les Illes Balears els aiguats van associats a les…