Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
smog
Meteorologia
Ecologia
Terme emprat per a designar les boires que es formen a les àrees industrials.
Són degudes a la gran concentració de partícules de pols i fums, que, en actuar com a nuclis de condensació, provoquen la condensació del vapor d’aigua fins i tot en el cas que la humitat relativa de l’aire sigui molt inferior al 100%
núvol antropogènic
Meteorologia
Núvol el procés de formació o desenvolupament del qual és influït directament per l’activitat humana.
Exemples d’antroponúvols són els núvols cirriformes produïts pels deixants de condensació dels avions, els núvols formats a les àrees industrials o els produïts en incendis o explosions En el cas dels avions, l’àrea afectada pels deixants de condensació pot ser molt gran, capaç de fer disminuir apreciablement la radiació solar incident a la superfície terrestre, essent considerat com un factor a tenir en compte en el canvi climàtic antròpic
calor antropogènica
Meteorologia
Calor alliberada en els processos en què intervé l’activitat humana.
L’energia emprada per l’ésser humà en un gran nombre de processos industrials, pels vehicles de transport, climatització, i també l’energia elèctrica utilitzada, tenen un estadi final en forma d’energia calorífica, la calor antropogènica, la qual en algunes àrees de gran concentració humana o industrial pot ser superior al flux d’energia solar rebuda Constitueix una variable important en els estudis de clima urbà, particularment per determinar la magnitud del fenomen anomenat illa de calor de les grans ciutats
pluja àcida
Meteorologia
Precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúrics i nítrics produïts per la combinació dels òxids de sofre i nitrogen, despresos en els processos industrials, amb el vapor d’aigua atmosfèric.
Aquesta pluja té efectes altament corrosius i provoca un augment fortíssim de l’acidesa dels rius i llacs i, en general, del sòl, el qual priva del calci per lixiviació
efecte Suess
Meteorologia
Disminució en l’atmosfera de la proporció de carboni 14, respecte als altres dos isòtops estables (carboni 12 i carboni 13), com a conseqüència del continu increment del diòxid de carboni, resultant de les combustions industrials.
Hom ha avaluat aquesta disminució entre l’1 i el 2% en el període comprès entre el 1890 i el 1950
Rafael Patxot i Jubert

Rafael Patxot i Jubert
© Fototeca.cat
Meteorologia
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor.
Vida i obra Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera —subvencionà les edicions de l’IEC—, que el 1926 cristallitzà en la Institució Patxot Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra El 1926 construí a Sant Feliu de Guíxols un observatori astronòmic i, amb un refractor equatorial doble, inicià a la Península treballs micromètrics d’estrelles múltiples Aviat la secció meteorològica de l’observatori sobrepujà l’astronòmica i, el 1900, publicà Meteorologia catalana Observacions de Sant Feliu de…
, ,
clima

Mapa climàtic del món
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Conjunt de condicions normals que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat i que són definides pels valors mitjans dels diferents elements climàtics, llurs valors extrems i la freqüència o durada dels fenòmens atmosfèrics durant un període de temps molt llarg.
Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…