Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
circulació general atmosfèrica

L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire…
clima boreal
Meteorologia
Geografia
Clima propi de les altes latituds de l’hemisferi nord.
Els hiverns hi són prolongats i rigorosos de 6 a 9 mesos amb menys de 6°C de mitjana, amb una innivació important, i estius curts i relativament frescs La formació vegetal característica és la taigà, bé que algunes espècies de fulla caduca siguin nombroses en alguns sectors els conreus de cereals hi són possibles durant els mesos que no hi ha glaç o neu, i hi arriben a tenir elevats rendiments Polònia i algunes àrees de Rússia Aquest clima es dóna a Escandinàvia, el Canadà i el nord de la Xina, però els diferents règims climàtics determinen algunes diferències dins aquesta zona, que…
mesopausa
Meteorologia
Límit superior de la mesosfera situat entre 80 i 90 km d’altitud (atmosfera terrestre).
Correspon a una inversió de la temperatura que augmenta amb l’altitud És on, a altes latituds i durant les nits d’estiu, hom observa núvols lluminosos d’explicació difícil
tempestat
Meteorologia
Intensa borrasca local que va associada a un cúmul o nimbe gros i dens, on hi ha corrents ascendents d’aire molt forts.
La tempestat va acompanyada normalment de trons i llamps, i la pluja és intensa, generalment, en un espai curt de temps De bon començament el corrent d’aire ascendent origina, per condensació del seu vapor d’aigua, un núvol que es va engrandint i enlairant gradualment Quan plou, en caure la pluja, es produeix per arrossegament un corrent d’aire ascendent L’aire és fresc i produeix fortes ratxades de vent en el sòl En estendre's el corrent d’aire descendent, cessa el corrent ascensional Llavors els núvols s’estenen i es forma una capa de cirroestrats o altoestrats Les tempestats són més…
anticicló subtropical
Meteorologia
Nucli semipermanent d’altes pressions centrat a les latituds subtropicals de cada hemisferi.
En l’esquema de circulació general de l’atmosfera, integren els anomenats cinturons subtropicals d’altes pressions
factor climàtic
Meteorologia
Geografia
Cadascun dels fets que determinen el clima d’un indret determinat, que poden ésser constants o variables.
Els principals són la latitud, que determina la durada del dia a les diferents èpoques de l’any i també la intensitat de la insolació, a través de les quals influeix sobre la temperatura l'altitud, que influeix de tres maneres sobre el clima disminució de la pressió, disminució de les temperatures i augment de les precipitacions l’allunyament de la mar o continentalitat, puix que la capacitat de l’aigua de conservar més calor que la terra té una influència moderadora sobre el clima que, en combinació amb el relleu, penetra més o menys, a l’interior, tot determinant uns climes marítims,…
cicle de l’índex de circulació zonal
Meteorologia
Variació més o menys cíclica de l’índex de circulació zonal, paràmetre que indica la intensitat del component zonal del vent en una regió determinada.
Les circulacions amb un alt índex zonal, típicament de l’oest i en latituds mitjanes, sovint donen pas a circulacions meridianes de vents del nord o del sud, amb conseqüències importants pel que fa al règim termomètric de les àrees afectades
front

Esquema dels fronts fred i càlid segons la disposició i el moviment de les masses d’aire
© Fototeca.cat
Meteorologia
Superfície teòrica que separa dues masses d’aire de característiques diferents, especialment en llur temperatura i humitat.
Més que un límit, un front és una faixa de transició ràpida, d’uns 20 km d’ampla, i fins i tot més En sentit restringit, el terme és aplicat a les discontinuïtats que resulten de l’ondulació dels grans fronts Així, hom denomina front càlid la línia que separa la massa d’aire calent d’una altra de fred, sobre la qual avança ascendint en pendent suau en ascendir, l’aire càlid es condensa i origina cirrus, altoestratus i, finalment, nimbus que provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura Front fred és el que separa de l’aire càlid anterior una…
continentalitat
Meteorologia
Geografia
Factor climàtic caracteritzat per una gran oscil·lació tèrmica diürna i anual i per una gran sequedat.
És característica de l’interior dels continents, principalment pel fet que no hi arriben les influències de les masses oceàniques La continentalitat és visible a l’hemisferi boreal, on les masses continentals tenen una gran extensió, i d’una manera especial a altes latituds com al nord de Sibèria
depressió freda
Meteorologia
Depressió amb aire fred en la seva part central.
Aquestes depressions es formen generalment a partir d’una depressió amb un front oclús, fet que determina la desaparició del sector càlid en superfície i, per tant, pràcticament tota ella està constituïda per aire fred En latituds mitjanes són típiques a l’hivern, i de vegades precedeixen una invasió d’aire polar