Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
mànega
Meteorologia
Remolí de vent amb un diàmetre màxim generalment d’uns centenars de metres, un gran descens de la pressió atmosfèrica a l’interior, un intens corrent vertical de succió, una velocitat tangencial màxima de 500 km/h i una velocitat de translació normalment inferior a 50 km/h, que penja d’un núvol cumuliforme, sovint un cumulonimbus, i està en contacte amb la superfície terrestre o aquàtica, el qual és visible generalment pel núvol en forma de con que genera o la pols, els objectes o l’aigua que aixeca al seu pas.
Les parets de la mànega són formades per petites gotes d’aigua És un fenomen observat principalment a les mars tropicals, i hom suposa que s’origina en passar una massa d’aire molt inestable per damunt de regions marines càlides Les mànegues es classifiquen, seguint l’escala de Fujita millorada, en sis categories, segons els danys que provoquen en les construccions i en la vegetació Si el fenomen té lloc sobre la superfície terrestre s’anomena tornado , mentre que si és sobre el mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània, s’anomena mànega marina
mànega marina
Meteorologia
Mànega que es forma sobre la superfície del mar, visible generalment pel núvol en forma de con que genera i l’aigua que aixeca al seu pas.
S'utilitzen les denominacions mànega aquàtica o tromba aquàtica quan la superfície d'aigua no correspongui al mar
anemoscopi
Meteorologia
Aparell emprat per a indicar la direcció del vent.
Generalment és format per un cèrcol vertical giratori que suporta la boca d’una bossa o mànega de vent de teixit lleuger que serveix de penell en inflar-se per acció del vent
tuba
Meteorologia
Complement de núvol d’un cumulonimbus o d’un cúmulus, en forma de columna o a vegades de con invertit, que sobresurt de la base d’un núvol com a manifestació d’una rotació.
Quan una tuba toca la superfície terrestre o aquàtica es produeix una mànega
tromba
Meteorologia
Núvol en forma d’embut, ordinàriament de 6 a 10 m de diàmetre i de 60 a 120 m d’alçària, que a vegades es forma a la part inferior d’un nimbe molt baix.
Molt semblant al tornado, bé que de menor grandària i potència, és animat d’un fort moviment rotatori, sol durar de deu minuts a mitja hora i arremolina tot allò que troba Quan es forma a mar o a plom d’un llac hom l’anomena mànega
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en…