Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ull de cicló
Meteorologia
Centre del cicló tropical.
Es caracteritza per una calma total, cel esboirat, augment de la temperatura i un mínim baromètric Aquesta situació contrasta fortament amb el que succeeix en els punts més extensos del cicló, on predominen vents violents, nebulositat abundosa i pluges fortes
tropopausa
Meteorologia
Capa que separa la troposfera de l’estratosfera.
En l’atmosfera tipus és situada a uns 11 km sobre el nivell de la mar, bé que, segons els llocs, pot variar entre límits més amplis El valor mínim es presenta als pols 8 km, i el màxim a l’equador 17 km
xarxa sinòptica
Meteorologia
Xarxa d’estacions meteorològiques que tenen un programa específic d’observacions simultànies, generalment coordinades per l’Organització Meteorològica Mundial.
Aquesta xarxa actua a gran escala les estacions disten entre si, com a mínim, uns 100 km i abasta una gran extensió de territori, com pot ser un continent, un hemisferi o la totalitat de la superfície terrestre Les dades de la xarxa sinòptica constitueixen l’entrada per a inicialitzar l’estat de l’atmosfera als models numèrics de predicció meteorològica
William Ferrel
Meteorologia
Meteoròleg nord-americà.
Investigà els fenòmens marins i formulà una llei, anomenada de Ferrel , segons la qual un corrent d’aire es desvia cap a la dreta a l’hemisferi boreal i cap a l’esquerra a l’austral acceleració de Coriolis Estudià, a més, les marees, els vents i les tempestats marines, i inventà un aparell per a predir el màxim i el mínim de les marees
mesosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera de la Terra que s’estén entre els 40 i els 80 km d’altitud.
Alguns la inclouen en l’estratosfera alta, mentre que altres hi afegeixen l’estratosfera des dels 20 km És caracteritzada per l’absència de vapor d’aigua, per la rarefacció de l’aire la pressió baixa des d’1 mbar —als 50 km— fins a 0,01 mbars —als 90 km— i per la presència d’ozó Als 55 km hi ha una faixa càlida més de 100°C per l’absorció dels raigs ultraviolats esdevinguda en la faixa de Hartley, a partir de la qual les temperatures tornen a baixar, fins a assolir el mínim de -90°C als 80 km
cicló
Meteorologia
Àrea de baixa pressió, normalment (juntament amb la circulació de l’aire que té associada) d’unes 50 a 1.000 milles de diàmetre.
En el llenguatge meteorològic comú és conegut també com a baixa Els ciclons poden ésser definits com uns vents evolutius que neixen, creixen i moren, seguint un cicle de vida, gairebé sempre el mateix Neixen en ona, com a conseqüència del sistema d’ones que s’originen i es propaguen al llarg d’una superfície de discontinuïtat d’un front principal preexistent, generalment el front polar El seu procés de formació és el següent a l’hemisferi nord, per exemple, una part de front polar rep un impuls cap al sud-est, i l’altra, un impuls cap al nord-est un cicló és, doncs, format, inicialment, d’…
convergència atmosfèrica
Meteorologia
En els ciclons, tendència de l’aire en les capes baixes a introduir-se cap al mínim de pressió a conseqüència del sentit de la circulació dels vents (llei de Buys Ballot).
Aquesta convergència és pràcticament compensada per l’existència d’una divergència en les capes altes de l’atmosfera En els anticiclons s’esdevé el fenomen invers
canvi climàtic

Celebració de la Cimera de Doha sobre el Canvi Climàtic (2012)
© International Institute for Sustainable Development
Meteorologia
Geografia
Nom donat al procés de transformació del clima per efecte de les activitats humanes.
És anomenat, també, canvi global, per les implicacions socials, polítiques, econòmiques i culturals que té Al llarg de la història de la Terra el clima ha patit grans canvis, tant a causa de variacions en l’activitat solar com de diverses transformacions de la geosfera i la biosfera L’augment progressiu de les temperatures mitjanes des de la meitat del segle XVIII, coincidint amb la Revolució Industrial, ha fet pensar, però, que el canvi climàtic actual podria estar provocat en bona part per les activitats humanes Concretament, l’augment de la temperatura s’ha atribuït a la major concentració…
Meteorologia i climatologia 2011
Meteorologia
Un altre forat de la capa d’ozó sobre l’Àrtic De la mateixa manera que, des de fa més de tres dècades, al començament de la primavera s’observa una forta disminució d’ozó a l’estratosfera antàrtica que forma l’anomenat forat de la capa d’ozó , també durant la primavera del 2011 a l’hemisferi nord es va enregistrar una disminució d’ozó sense precedents a l’estratosfera àrtica La destrucció química de l’ozó, principalment deguda a l’acció dels halocarbons, es produeix en altituds superiors als 20 km al començament de la primavera de cada hemisferi, coincidint amb les baixíssimes temperatures…
Meteorologia i climatologia 2009
Meteorologia
El fenomen d'El Niño i la disminució d'huracans al Carib i a l'àrea de l'Atlàntic durant el 2009 Al llarg de l'any es van observar anomalies de temperatura de les aigües del Pacífic est que van indicar el desenvolupament del fenomen El Niño-Oscillació del Sud a partir del segon semestre del 2009, que va continuar durant tot l'hivern i es va allargar fins al primer trimestre del 2010 Entre els impactes negatius esperats d'El Niño hi ha un augment de la precipitació al centre de l'oceà Pacífic tropical, inundacions i esllavissades a l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud i la disminució de la…