Resultats de la cerca

És utilitzada en la dinàmica de fluids Es considera que un fluid té vorticitat positiva quan el moviment és ciclònic sentit antihorari a l’hemisferi nord i el contrari a l’hemisferi sud i vorticitat negativa quan és moviment anticiclònic moviment horari a l’hemisferi nord i el contrari al sud En fluids geofísics com és l’oceà, la vorticitat planetària es defineix per f=2Ω sin α, on α és la latitud

Les masses d’aire es formen quan l’aire queda estancat durant un temps suficient sobre una superfície homogènia continent nevat, oceà de la qual adquireixen la seva temperatura i el seu grau d’humitat Una classificació possible és massa d’aire àrtic , massa d’aire antàrtic , massa d’aire polar marítim ,  massa d’aire polar continental , massa d’aire tropical marítim , massa d’aire tropical continental  i massa d’aire equatorial

Essent professor de la Universitat d’Estocolm, començà els seus treballs sobre les aplicacions de la hidrodinàmica i la termodinàmica als moviments a gran escala de l’atmosfera i l’oceà, investigacions que el portaren a enunciar uns teoremes de circulació atmosfèrica i a crear l’actual mètode de previsió del temps basat en la teoria del front polar , en la qual collaborà el seu fill Jacob Aall Bonnevie Bjerknes Fou també professor de les universitats d’Oslo i de Leipzig i director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen Escriví Dynamical Meteorology and…

Pot actuar d’una manera permanent o accidental i moure's a grans velocitats o d’una forma imperceptible Quan el moviment es produeix en una massa d’aire en direcció horitzontal hom l’anomena vent, i si té direcció vertical, és un corrent de convecció Els corrents d’una massa aquosa poden ésser de diferents tipus si la massa corre per sobre dels continents i d’una forma continuada, serà un corrent fluvial o riu si és superficial, i subterrani si circula per sota la superfície si és una part de les aigües d’un oceà o d’una mar, hom l’anomena corrent marí També les acumulacions d’…

Va acompanyat de vents de superfície de gran velocitat superiors als 160 km/h, pluges torrencials i tempestes, i es produeix durant els mesos d’agost i setembre Els huracans s’originen al centre i a l’oest de l’oceà Atlàntic, i el seu recorregut és normalment en direcció oest-nord-oest També es produeixen ciclons tropicals a l’oest de l’oceà Pacífic, el golf de Bengala i Queensland Austràlia, encara que s’anomenen tifons Els huracans no són tan recurrents com les inundacions, però provoquen més d’una tercera part de les morts causades per fenòmens naturals els terratrèmols, poc recurrents,…

A l’hivern es troben coberts de glaç, i originen una massa extremament freda i relativament seca a l’estiu aquestes mars poden estar lliures o cobertes només parcialment de glaç, i aleshores donen una massa de temperatura al voltant de 0 ºC, molt humida, on la boira és molt freqüent

Forma part del cinturó d’altes pressions subtropicals i és més desenvolupat a l’estiu, amb una oscillació latitudinal de 8° Produeix bon temps, sense núvols i sec

L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…

En el llenguatge meteorològic comú és conegut també com a baixa Els ciclons poden ésser definits com uns vents evolutius que neixen, creixen i moren, seguint un cicle de vida, gairebé sempre el mateix Neixen en ona, com a conseqüència del sistema d’ones que s’originen i es propaguen al llarg d’una superfície de discontinuïtat d’un front principal preexistent, generalment el front polar El seu procés de formació és el següent a l’hemisferi nord, per exemple, una part de front polar rep un impuls cap al sud-est, i l’altra, un impuls cap al nord-est un cicló és, doncs, format, inicialment, d’…

Un altre forat de la capa d’ozó sobre l’Àrtic De la mateixa manera que, des de fa més de tres dècades, al començament de la primavera s’observa una forta disminució d’ozó a l’estratosfera antàrtica que forma l’anomenat forat de  la capa d’ozó , també durant la primavera del 2011 a l’hemisferi nord es va enregistrar una disminució d’ozó sense precedents a l’estratosfera àrtica La destrucció química de l’ozó, principalment deguda a l’acció dels halocarbons, es produeix en altituds superiors als 20 km al començament de la primavera de cada hemisferi, coincidint amb les baixíssimes temperatures…