Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
depressió lígur
Meteorologia
Geografia
Centre de baixes pressions, situat normalment sobre el golf de Gènova, que origina una gran inestabilitat a la Mediterrània occidental, per tal com atreu les pertorbacions del front polar i crea corrents pertorbats del SE (llevantada).
Freqüent tot l’any, llevat de l’estiu, quan dominen la Mediterrània les altes pressions subtropicals S'origina per causes dinàmiques, quan les masses d’aire fred del N o NW arriben fins al golf de Gènova i originen forts corrents ascendents de l’aire més càlid
anticicló de les Açores

Forma típica de l’anticicló de les Açores
© fototeca.cat
Meteorologia
Àrea anticiclonal, part de la faixa d’altes pressions subtropicals de l’hemisferi nord, ocupada per una massa d’aire relativament calent i humit (centrada habitualment a la regió atlàntica de les Açores), cenyida pel meandre nord-atlàntic del jet stream.
Quan domina, a la península Ibèrica impedeix que les depressions del front polar traspassin els Pirineus a l’hivern, origina tongades de temps serè i molt fred, amb calmes i boirades matinals d’inversió tèrmica a l’estiu, origina dies de nebulositat mínima, assolellats i sense pluja Quan roman a l’oest de Galícia envia sobre les costes dels Països Catalans vents freds de component nord tramuntana, mestral, cerç
front

Esquema dels fronts fred i càlid segons la disposició i el moviment de les masses d’aire
© Fototeca.cat
Meteorologia
Superfície teòrica que separa dues masses d’aire de característiques diferents, especialment en llur temperatura i humitat.
Més que un límit, un front és una faixa de transició ràpida, d’uns 20 km d’ampla, i fins i tot més En sentit restringit, el terme és aplicat a les discontinuïtats que resulten de l’ondulació dels grans fronts Així, hom denomina front càlid la línia que separa la massa d’aire calent d’una altra de fred, sobre la qual avança ascendint en pendent suau en ascendir, l’aire càlid es condensa i origina cirrus, altoestratus i, finalment, nimbus que provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura Front fred és el que separa de l’aire càlid anterior una…
massa d’aire equatorial
Meteorologia
Massa d’aire molt càlid i humit caracteritzada per una forta ascendència vertical i per intenses pluges.
S'origina al cinturó continental i oceànic equatorial limitat tant al N com al S per unes línies que oscillen entre els parallels 10 i 20 en ambdós hemisferis Aquest límit augmenta, en els respectius estius, fins el parallel 20 tant N com S, aproximadament, i més marcadament sobre els continents
massa d’aire polar continental
Meteorologia
Massa d’aire extremament fred i sec, caracteritzada per una temperatura molt baixa arran de terra, que creix amb l’altura fins a uns 1.000 i 1.500 m.
S'origina a l’hivern damunt les masses continentals de Nord-amèrica i d’Àsia fins al parallel 40º N aproximadament i, a l’estiu, la regió font es contreu fins a traspassar el parallel 50º N L’aire polar continental no es forma a l’hemisferi austral a causa de la poca importància de les possibles regions font
raig verd
Astronomia
Meteorologia
Esclat lluminós viu i instantani de color verd que hom observa alguna vegada en dies molt clars en el punt en què el disc solar és a punt de sortir (a l’alba) o de desaparèixer (a la posta) per l’horitzó de la mar.
La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar
advecció
Meteorologia
Moviment d’una massa d’aire en direcció horitzontal.
L’advecció modifica els límits de les zones climàtiques transportant la calor i el vapor d’aigua de les latituds baixes a les altes, de la mar calenta a la terra freda, etc Així, l’aire calent del Sàhara, humitejat en travessar la mar Mediterrània xaloc, sirocco submergeix les costes meridionals europees en un temps xafogós L’advecció d’una massa d’aire humit damunt un substrat més fred una altra massa d’aire, la terra o la mar origina la boira d’advecció boira
front de convergència intertropical
Meteorologia
Front que s’estableix, a la zona de baixes pressions equatorials, on els alisis d’ambdós hemisferis entren en contacte.
Els alisis originats a la zona d’altes pressions de l’hemisferi nord i de l’hemisferi sud, respectivament, convergeixen cap a les baixes pressions equatorials aquesta convergència horitzontal dels alisis, accentuada per la convecció tèrmica, provoca una forta ascensió de l’aire, que produeix pluges de convecció dinàmica El contrast entre ambdós alisis no és gaire acusat això no obstant, poden presentar diferències en les temperatures i, sobretot, en la velocitat, la qual cosa origina, a part les pluges convectives, pluges ciclòniques d’origen frontal
mànega
Meteorologia
Remolí de vent amb un diàmetre màxim generalment d’uns centenars de metres, un gran descens de la pressió atmosfèrica a l’interior, un intens corrent vertical de succió, una velocitat tangencial màxima de 500 km/h i una velocitat de translació normalment inferior a 50 km/h, que penja d’un núvol cumuliforme, sovint un cumulonimbus, i està en contacte amb la superfície terrestre o aquàtica, el qual és visible generalment pel núvol en forma de con que genera o la pols, els objectes o l’aigua que aixeca al seu pas.
Les parets de la mànega són formades per petites gotes d’aigua És un fenomen observat principalment a les mars tropicals, i hom suposa que s’origina en passar una massa d’aire molt inestable per damunt de regions marines càlides Les mànegues es classifiquen, seguint l’escala de Fujita millorada, en sis categories, segons els danys que provoquen en les construccions i en la vegetació Si el fenomen té lloc sobre la superfície terrestre s’anomena tornado , mentre que si és sobre el mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània, s’anomena mànega marina
clima oceànic
Meteorologia
Geografia
Clima de règim marítim de les façanes occidentals dels continents a la zona temperada.
Es caracteritza pels hiverns suaus, els estius frescs, una oscillació tèrmica molt petita i l’existència d’estacions intermèdies molt ben definides Les pluges hi són abundants i repartides al llarg de l’any La humitat és elevada, i també la nebulositat, a causa del pas de pertorbacions de front polar Els vents de l’oest hi bufen d’una manera intensa A mesura que hom s’allunya de la costa la influència oceànica disminueix, i s’origina aleshores el clima semioceànic , que és una transició respecte als climes subcontinental i continental Alguns autors fan servir la denominació de clima oceànic…