Resultats de la cerca

Els nuclis d’Aitken són partícules que es troben en suspensió a l’atmosfera i sobre les quals es formen les gotetes de núvol i boira Es tracta dels nuclis de condensació més petits i nombrosos de l’atmosfera la seva concentració mitjana és de l’ordre d’un milió per m 3 , però pot ultrapassar més de mil vegades aquest valor en zones molt contaminades La concentració més elevada d’aquests nuclis té lloc en radis de l’ordre de 0,01 μm El seu nom deriva del fet que són els nuclis detectats pel comptador de partícules d’Aitken

La formació de les diminutes gotes d’aigua o dels cristalls de gel que formen els núvols comença la nucleació, és a dir, la generació de gotes per difusió del vapor d’aigua sobre unes partícules en suspensió a l’atmosfera anomenades nuclis de condensació els cristalls es formen per difusió del vapor sobre els nuclis de gel Les petites dimensions d’aquests nuclis típicament de dècimes de micròmetre i les de les gotetes o els cristalls de gel que formen el núvol generalment d’alguns micròmetres de radi determinen el nom de microfísica que es dona a l’estudi dels processos de…

En latituds mitjanes és formada, com a cèllula depressionària, sota règims de circulació d’índex baix, correntment associats a una bifurcació del corrent en jet , i per desbordament d’aire polar L’aire fred que la forma, en ésser més pesant que el circumdant, baixa ràpidament i forma en superfície un remolí ciclònic d’uns 200 a 600 km de radi, pel centre del qual ascendeix l’aire càlid superficial, entorn del qual gira l’aire fred descendent El seu moviment horitzontal sol ésser lent i origina un mal temps persistent, típic de les masses d’aire polar En la nomenclatura…

L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…

A l’atmosfera és el procés responsable de la difusió de la llum solar per les partícules aerosols o les gotes de núvol, que dóna un aspecte lletós o blanc al cel, fet que indica l’escassa dependència del procés amb la longitud d’ona de la llum, en contraposició amb la forta dependència en la difusió per les molècules que hi ha a l’aire, anomenada també difusió de Rayleigh, responsable del color blau del cel net

Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual cosa permet de…

El seu objectiu és doble d’una banda, a cobrir les necessitats específiques de la comunitat meteorològica europea i, de l’altra, contribuir en dos programes instituïts per l’Organització Meteorològica Mundial OMM, el programa permanent de vigilància mundial del temps WWW i el d’investigació atmosfèrica global GARP juntament amb dos satèllits dels EUA, un de l’URSS i un del Japó, en una xarxa de cinc satèllits geoestacionaris Els resultats del Meteosat se centren en l’anàlisi dels núvols, la termometria, la higrometria, la radiometria, l’anemometria i altres mesuraments El sistema Meteosat és…

El fenomen d'El Niño i la disminució d'huracans al Carib i a l'àrea de l'Atlàntic durant el 2009 Al llarg de l'any es van observar anomalies de temperatura de les aigües del Pacífic est que van indicar el desenvolupament del fenomen El Niño-Oscillació del Sud a partir del segon semestre del 2009, que va continuar durant tot l'hivern i es va allargar fins al primer trimestre del 2010 Entre els impactes negatius esperats d'El Niño hi ha un augment de la precipitació al centre de l'oceà Pacífic tropical, inundacions i esllavissades a l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud i la disminució de la…