Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
balanç energètic de la Terra
Geologia
Meteorologia
Balanç de la radiació rebuda i emesa per la Terra, calculat durant un període de temps generalment llarg.
L’única energia rebuda pel planeta, la radiació solar, arriba a la superfície a través de l'atmosfera terrestre, que també canalitza la radiació terrestre La característica més destacable del balanç energètic del planeta és que, en un període representativament llarg, hi ha equilibri entre la radiació rebuda i l’emesa per la Terra, considerada aquesta globalment és a dir, superfície més atmosfera, la qual cosa explica l’estabilitat tèrmica del planeta
calor antropogènica
Meteorologia
Calor alliberada en els processos en què intervé l’activitat humana.
L’energia emprada per l’ésser humà en un gran nombre de processos industrials, pels vehicles de transport, climatització, i també l’energia elèctrica utilitzada, tenen un estadi final en forma d’energia calorífica, la calor antropogènica, la qual en algunes àrees de gran concentració humana o industrial pot ser superior al flux d’energia solar rebuda Constitueix una variable important en els estudis de clima urbà, particularment per determinar la magnitud del fenomen anomenat illa de calor de les grans ciutats
baló infraroig

Principi del funcionament d’un baló infraroig: la part inferior del baló, transparent a la radiació infraroja emesa per la Terra, permet mantenir el vol durant llargs períodes
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure no tripulat, que funciona segons els principis dels montgolfiers i aprofita la radiació tel·lúrica per a mantenir-se enlairat.
Omplert d’aire calent, de dia ascendeix a causa de la radiació solar rebuda, i de nit descendeix a les capes baixes de l’estratosfera La part inferior de l’embolcall, construïda amb un material absorbent o transparent a la radiació infraroja, i la part superior, aluminiada, permeten d’aprofitar al màxim la radiació infraroja emesa per la Terra, de manera que el vol pot mantenir-se durant setmanes o mesos Construïts amb polièsters de 12 µm de gruix, poden portar una càrrega d’uns 50-100 kg fins a uns 30 km d’altura
gràfic de Langley
Meteorologia
Representació gràfica dels valors de la irradiància solar directa rebuda en un lloc en funció de la inclinació del feix solar.
En situacions de gran transparència atmosfèrica aquestes gràfiques permeten realitzar una extrapolació al valor de la irradiància solar al cim de l’atmosfera
energia solar

Placa solar
© Lluís Prats
Meteorologia
Física
Energia
Forma de manifestar-se l’activitat del sol.
L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions de tones de la seva massa en energia a aquest ritme se’n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×10 1 1 MW de potència, que l’home utilitza directament o indirectament L’energia eòlica i qualsevol altra manifestació meteorològica, així com el desenvolupament de la vida vegetal i animal,…
atmosfera terrestre

Estructura de l’atmòsfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
aurora polar

Aurora polar a Suècia
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Meteorologia
Meteor lluminós que es produeix a l’alta atmosfera, prop de les regions polars, d’origen lligat a emissions solars.
Fou Eugene Goldstein qui, el 1881, deduí l’origen solar de les aurores, i Kristian Birkeland reeixí a reproduir-ne una en un laboratori emprant una esfera d’acer imantada i collocada en un tub de raigs catòdics Modernament, hom considera que el plasma solar penetra fins a una distància d’uns 6 radis del centre de la terra en xocar amb el camp geomagnètic, provoca ones magnetohidrodinàmiques magnetohidrodinàmica que es mouen seguint les línies de força del camp geomagnètic i penetren fins a uns 100 km de la superfície de la terra on ionitzen l’oxigen i el nitrogen existents, els quals…
pluviositat
Meteorologia
Quantitat de precipitació rebuda en un indret, mesurada en mil·límetres (o litres per m2) o expressada pel nombre de dies en què ha plogut durant un any.