Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
supercèl·lula

Supercèl·lula
Meteorologia
Núvol de tempesta de relativament grans dimensions i llarga durada amb forts corrents ascendents.
Produeix pluges de gran intensitat, calamarsa i pedra El seu aparell elèctric també és excepcional La major part de tornados i mànegues es produeixen en aquest tipus de tempesta
pantà baromètric
Meteorologia
Àrea de pressió atmosfèrica relativament baixa, sense diferències importants de pressió d’uns punts als altres.
flumen
Meteorologia
Núvol accessori en forma de bandes baixes associades a una supercèl·lula cumulonimbus, les quals estan disposades paral·lelament als vents de poca altitud i es desplacen cap a la supercèl·lula o pel seu interior.
Quan és relativament ample i pla rep el nom de cua de castor o coa de castor
isògona
Meteorologia
Dit de la línia que uneix els punts on el vent té la mateixa direcció relativament als punts cardinals.
massa d’aire àrtic
Meteorologia
Massa d’aire que es forma sobre l’oceà Àrtic i les mars i estrets circumdants.
A l’hivern es troben coberts de glaç, i originen una massa extremament freda i relativament seca a l’estiu aquestes mars poden estar lliures o cobertes només parcialment de glaç, i aleshores donen una massa de temperatura al voltant de 0 ºC, molt humida, on la boira és molt freqüent
precipitació estratiforme
Meteorologia
Precipitació procedent de núvols estratiformes.
És una precipitació d’intensitat relativament feble, però persistent i sovint abraça una gran extensió Els núvols que la generen generalment del tipus nimboestrats i estratocúmuls formen capes d’una gran extensió horitzontal però amb corrents d’ascens febles, que permeten la caiguda de les partícules de precipitació gotes d’aigua o flocs de neu sense assolir notables grandàries, produint pluges o nevades persistents
pluja

Pluja
© C.I.C.-Moià
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.
En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells Quan les gotes tenen un diàmetre menor de 0,5 mm i són nombroses, la precipitació és anomenada plovisqueig…
banda brillant
Meteorologia
Eco de radar meteorològic procedent de la capa nuvolosa.
L’eco presenta la precipitació sòlida que s’està fonent en l’estat líquid i que transmet una gran brillantor en la imatge del radar a causa de l’alta reflectivitat dels cristalls de gel i els grans de calamarsa en l’etapa inicial de la seva fusió Aquesta alta reflectivitat es deu a la semblança de les partícules de gel recobertes d’aigua amb les gotes que són relativament grans i que experimenten una velocitat de caiguda baixa La banda brillant, també anomenada banda de fusió, assenyala els nivells del núvol en què la temperatura ronda els 0ºC
troposfera

Llamp. La troposfera és la capa que està en contacte amb la superfície terrestre
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
La capa més baixa de l’atmosfera.
En conjunt, conté entorn del 75% de tota la massa de l’atmosfera i quasi tota la humitat i la pols Gairebé tots els fenòmens que intervenen en els canvis de temps tenen lloc a la troposfera La característica més notable d’aquesta capa atmosfèrica és el constant decreixement de la temperatura a causa de l’altitud El decreixement mitjà, anomenat gradient tèrmic , és d’uns 6,5°C per cada km d’ascensió La troposfera és una capa de l’atmosfera de caràcter relativament inestable, en la qual tenen lloc sovint moviments verticals És separada de l’ estratosfera per la tropopausa
estrat
Meteorologia
Núvol baix que forma una capa uniforme d’una extensió horitzontal relativament gran, semblant a la boira, però sense tocar a terra.