Resultats de la cerca

L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions de tones de la seva massa en energia a aquest ritme se’n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×10 1 1 MW de potència, que l’home utilitza directament o indirectament L’energia eòlica i qualsevol altra manifestació meteorològica, així com el desenvolupament de la vida vegetal i…

Aquesta classe d’energia pot ésser considerada com una collecció o espectre d’ones d’una àmplia gamma de longituds d’ona que es propaguen amb una velocitat constant de 300 000 km/s L’espectre de la radiació solar és constituït per raigs X 0,002 μm-0,010 μm raigs gamma i raigs ultraviolats 0,010 μm-0,400 μm, el conjunt dels quals transporta el 9% de l’energia total raigs visibles 0,410 μm-0,700 μm, que representen el 41%, i raigs infraroigs 0,700 μm-1000 μm, que comprenen el 50% Hom defineix com a radiació d’ona curta l’interval que comprèn longituds d’ona…

La irradiància global inclou la irradiància directa, provinent exclusivament del disc solar, i la irradiància solar difusa, que prové de la resta del cel La irradiància solar total es refereix a la irradiància integrada en totes les longituds d’ona que componen la radiació solar

En situacions de gran transparència atmosfèrica aquestes gràfiques permeten realitzar una extrapolació al valor de la irradiància solar al cim de l’atmosfera

El seu element fotosensible és installat normalment dins una esfera de cristall o quars que el protegeix del vent i de la pluja Generalment, es mesura la irradiància solar global, corresponent a tota la volta celeste, i també la irradiància difosa mitjançant un altre piranòmetre amb una banda d’ocultació del feix solar directe De vegades també és anomenat solarímetre

Els actinòmetres han estat adaptats a usos especialitzats i hom n'utilitza de tres tipus el pirheliòmetre, que mesura la radiació solar directa el piranòmetre, que mesura la radiació total del cel el pirogeòmetre, que mesura la irradiació de la terra

L’índex més utilitzat internacionalment, i adoptat a la Unió Europea, s’obté multiplicant per 40 la irradiància eritemàtica expressada en W/m 2 Es considera baix si és inferior a 6, moderat si està entre 6 i 8, alt entre 8 i 10 i extrem si és superior a 10 Els valors extrems de l’índex UV indiquen una gran intensitat de la radiació solar UV i fan que s’aconselli evitar l’exposició al sol més de 15 minuts en persones de pell normal, si no s’apliquen cremes protectores L’índex UV varia en funció del dia i l’hora i, també, de les propietats de l’atmosfera, sobretot segons l’estat…

La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar

Aquest fet provoca un creixement de temperatura en el sòl i en les capes d’aire pròximes a ell, en un valor que, per terme mitjà, per al planeta Terra és de 45°, per sobre del que correspondria en absència d’atmosfera El poder d’absorció de l’atmosfera és degut a la presència en el seu si de, principalment, vapor d’aigua i diòxid de carboni i, en menor mesura, de l’ozó En aquest efecte intervenen també essencialment els núvols Per aquesta raó, l’efecte és més gran a les regions més humides i nuvoloses dels tròpics, i menor en els pols i en les regions desèrtiques A aquest fenomen és deguda la…

Els seus límits són molt distorts per la pressió dels vents solars electrons i protons emesos pel Sol, de manera que en el costat del Sol la magnetopausa és a uns 6400 km i el camp magnètic és molt intens, i, per contrast, a la banda oposada, la magnetosfera es perd en l’espai i forma una cua magnètica d’uns 6400000 km La magnetosfera és composta pels electrons i protons del vent solar i de la radiació solar captats pel magnetisme terrestre Gràcies als satèllits, des del 1958 hom distingeix dins la magnetosfera dues anelles de radiació forta, dites cinturons de radiació de Van…