Resultats de la cerca

Si els núvols tapen només una petita part de cel, o si la seva base és més alta, hom diu que hi ha sostre illimitat

Consisteix en una caixa amb doble sostre i parets i porta de persiana Quatre potes mantenen els aparells a 1,50 m sobre el nivell del sòl Protegeix els aparells de la insolació directa, de la reverberació del terreny i de les parets, de la pluja i del vent Sol contenir un termòmetre de màxima i mínima, un termògraf, un psicròmetre i un higròmetre

Consisteix en un armari de fusta amb una porta articulada, situat de forma que la seva base és, aproximadament, a un metre sobre el sòl Totalment pintat de blanc, té ventilació indirecta a través d’unes persianes de llibret laterals i del fons Aquesta ventilació i la construcció d’un doble sostre permeten que els termòmetres installats al seu interior no es vegin afectats per la radiació solar directa ni la radiació terrestre Usualment, allotja termòmetres de màxima i mínima i un psicròmetre En installacions més completes hi ha també un termògraf i un hidrògraf És anomenat també…

Consisteix bàsicament en un emissor de feixos lluminosos o de làser i un receptor que determina la distància recorreguda des del moment d’emissió pel feix reflectit en la capa de núvols És emprat per a la determinació de la visibilitat i de les condicions meteorològiques dels aeroports

Sovint va acompanyat per núvols baixos, i produeix pluges i nevades

Fou Eugene Goldstein qui, el 1881, deduí l’origen solar de les aurores, i Kristian Birkeland reeixí a reproduir-ne una en un laboratori emprant una esfera d’acer imantada i collocada en un tub de raigs catòdics Modernament, hom considera que el plasma solar penetra fins a una distància d’uns 6 radis del centre de la terra en xocar amb el camp geomagnètic, provoca ones magnetohidrodinàmiques magnetohidrodinàmica que es mouen seguint les línies de força del camp geomagnètic i penetren fins a uns 100 km de la superfície de la terra on ionitzen l’oxigen i el nitrogen existents, els quals…

Un altre forat de la capa d’ozó sobre l’Àrtic De la mateixa manera que, des de fa més de tres dècades, al començament de la primavera s’observa una forta disminució d’ozó a l’estratosfera antàrtica que forma l’anomenat forat de  la capa d’ozó , també durant la primavera del 2011 a l’hemisferi nord es va enregistrar una disminució d’ozó sense precedents a l’estratosfera àrtica La destrucció química de l’ozó, principalment deguda a l’acció dels halocarbons, es produeix en altituds superiors als 20 km al començament de la primavera de cada hemisferi, coincidint amb les baixíssimes temperatures…