Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
tramuntana
Meteorologia
Vent que bufa del N i que sol ésser molt fred i fort.
A Catalunya hi ha diverses denominacions adjectives de la tramuntana, segons la regió o localitat d’on hom considera que procedeix A l’Empordà la tramuntana té una força i una importància molt notables
anticicló de les Açores
Forma típica de l’anticicló de les Açores
© fototeca.cat
Meteorologia
Àrea anticiclonal, part de la faixa d’altes pressions subtropicals de l’hemisferi nord, ocupada per una massa d’aire relativament calent i humit (centrada habitualment a la regió atlàntica de les Açores), cenyida pel meandre nord-atlàntic del jet stream.
Quan domina, a la península Ibèrica impedeix que les depressions del front polar traspassin els Pirineus a l’hivern, origina tongades de temps serè i molt fred, amb calmes i boirades matinals d’inversió tèrmica a l’estiu, origina dies de nebulositat mínima, assolellats i sense pluja Quan roman a l’oest de Galícia envia sobre les costes dels Països Catalans vents freds de component nord tramuntana, mestral, cerç
bisa
Meteorologia
Vent del nord o del nord-est, sec, a vegades molt calent, que bufa travessant part de Suïssa, el nord d’Itàlia i el sud de França, de natura semblant al mestral i a la tramuntana.
Eduard Fontserè i Riba
Eduard Fontserè i Riba
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geologia
Meteoròleg i sismòleg.
Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim del Tibidabo…
vent
Meteorologia
Geografia
Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire.
Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…