Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
sistema ròmbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí amb tres classes de simetria, en el qual el políedre fonamental és un paral·lelepípede rectangular, forma composta de tres pinacoides bàsics.
Les arestes del políedre fonamental són els eixos cristallogràfics del sistema, i formen tres angles rectes α = β =γ = 90° La bipiràmide ròmbica formada per vuit cares en forma de triangles escalens, quatre de superiors i quatre d’inferiors, determina la relació paramètrica, i talla els tres eixos fonamentals segons paràmetres desiguals a , b , c L’holoèdria ròmbica conté tres eixos binaris normals entre ells i no equivalents, tres plans de simetria perpendiculars als eixos binaris i un centre de simetria
ditrigonal
Mineralogia i petrografia
Dit del políedre cristal·lí que té 2 × 3 cares que s’encreuen amb l’eix ternari al mateix punt o que hi són paral·leles.
ditetragonal
Mineralogia i petrografia
Dit del políedre cristal·lí que té 2 × 4 cares que s’encreuen amb l’eix quaternari al mateix punt o que hi són paral·leles.
reticle primitiu
Mineralogia i petrografia
Una de les funcions vectorials, representada per la lletra P, emprada per a expressar matemàticament la xarxa en la qual és fonamentat un edifici cristal·lí.
És donat per l’expressió següent P = m a + n b + p c , on m, n, p són nombres enters, i a , b , c vectors fonamentals, elegits com a eixos de coordenades, que hom pren com a unitats de longituds corresponents a la pròpia direcció
holoaxial
Mineralogia i petrografia
Dit de les classes cristal·lines que posseeixen com únics elements de simetria tots els eixos de la classe holoèdrica del sistema cristal·lí al qual pertanyen.
cristal·lofíl·lic | cristal·lofíl·lica
Mineralogia i petrografia
Dit de la textura d’algunes roques metamòrfiques que tenen un aspecte semblant a les sedimentàries per la disposició dels materials i que participen del caràcter cristal·lí de les eruptives.
sistema tetragonal
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per set classes cristal·lines, la característica simètrica de les quals és posseir un eix quaternari, el qual en dues d’elles presenta condicions especials, i per això és anomenat de segona espècie.
La classe de més simetria, l' holoèdria tetragonal , posseeix un eix quaternari vertical, quatre eixos binaris normals al quaternari i formant angles de 45°, un pla de simetria normal a l’eix quaternari, quatre plans de simetria que es tallen en aquest eix formant entre ells angles de 45° i són perpendiculars als eixos binaris, i centre de simetria
sistema cúbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per cinc classes cristal·lines que tenen en comú el fet de posseir quatre eixos ternaris equidistants els uns dels altres i que originen tres eixos binaris perpendiculars entre ells i equidistants dels anteriors, amb els quals formen angles de 54°44’.
Els tres eixos binaris esdevenen quaternaris en les dues classes de més simetria del sistema El políedre fonamental és el cub o hexàedre, integrat per sis cares equivalents i perpendiculars amb els eixos quaternaris Les arestes són els eixos cristallogràfics del sistema, els quals s’intersequen perpendicularment α = β = γ = 90° La forma que determina la relació paramètrica és l’octàedre en el qual les cares són perpendiculars als eixos ternaris i determinen paràmetres iguals sobre els eixos cristallogràfics a b c = 111 = 1 Hom el coneix també amb el nom de sistema regular
macla
Mineralogia i petrografia
Agregat cristal·lí regular constituït per dos cristalls associats simètricament, l’un dels quals pot ésser posat paral·lel a l’altre mitjançant una reflexió sobre una cara comuna, anomenada pla de macla, o bé mitjançant un gir de 180° entorn d’una recta comuna anomenada eix de macla
.
El símbol del pla o de l’eix de macla constitueix l’anomenada llei de macla Les macles tenen sovint noms específics, els quals fan referència a llur forma característica, a la localitat on hom els trobà per primera vegada o bé al mineral que les presenta més sovint Molts minerals importants, com ara l’ortosa, la microclina, les plagiòclasis i la calcita, sovint són maclats