Resultats de la cerca
Es mostren 1355 resultats
epigènia
Mineralogia i petrografia
Reemplaçament lent, a l’interior d’una roca, d’un mineral per un altre.
endomorfisme
Mineralogia i petrografia
Procés que comporta una modificació de la composició química d’una roca plutònica per assimilació de roques metamòrfiques en el seu interior.
enclavament
Mineralogia i petrografia
Restes d’inclusions, en part transformades, observables en les roques endògenes.
El procés de formació és degut al fenomen d’assimilació magmàtica que s’origina quan un magma, en pujar a la litosfera, troba roques, de quimisme diferent a les que l’han originat, les quals roques poden restar incloses dins el magma en estat de fusió i ésser assimilades, àdhuc amb la desaparició total o parcial
electre
Mineralogia i petrografia
Or natiu quan conté un percentatge d’argent igual o superior a un 20%.
Fou utilitzat en els amonedaments més primitus segle VI aC de l’Àsia Menor
eix cristal·logràfic
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels tres eixos ortogonals de coordenades que hom escull per a determinar les cares dels cristalls.
eix òptic
Mineralogia i petrografia
Direcció en la qual un material anisòtrop es comporta com si fos isòtrop.
Més estrictament, és la direcció de monorefringència en un cristall birefringent Són uniaxials totes les substàncies que cristallitzen en els sitemes tetragonal, hexagonal o romboèdric, mentre que les que ho fan en el ròmbic, monoclínic o triclínic són biaxials
eix de simetria
Mineralogia i petrografia
Recta que, presa com a eix de rotació, fa que la posició del cristall es repeteixi dues o més vegades en una volta.
L’eix és d’ordre n quan la posició es repeteix n vegades
roca efusiva
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia que ha sortit a l’exterior de l’escorça terrestre per una fissura (lava), que arriba a la superfície en estat fos.
espècie mineral
Mineralogia i petrografia
Unitat fonamental de la mineralogia sistemàtica.
El seu concepte ha variat amb el tems El 1923, el comitè de la Mineralogical Society of America proposà de definir-la com “una substància natural i homogènia d’origen inorgànic que té propietats físiques característiques, la seva composició química és definida dins uns certs límits, i té normalment estructura cristallina” Sembla però, convenient d’exigir sempre la condició que l’estructura sigui cristallina i considerar els pocs sòlids no cristallins com a excepcions