Resultats de la cerca
Es mostren 1355 resultats
centre colorat
Mineralogia i petrografia
Defecte puntual d’un cristall transparent, a conseqüència del qual es produeix una absorció òptica local de bandes de l’espectre visible, la qual cosa s’evidencia per una coloració del cristall.
Es presenta en cristalls formats per halogenurs alcalins
cendra volcànica
Mineralogia i petrografia
Producte volcànic, constituït per fragments extremament fins (de diàmetre inferior als 2 mm) i no consolidats: generalment, grans microscòpics de vidre volcànic, o roques volcàniques polvoritzades per una explosió.
La cendra volcànica pot ésser transportada pel vent a grans distàncies Si s’aglutina, es converteix en cinerita volcànica
calcària
El castell de Faió, emplaçat sobre replans tabulars de calcàries eocèniques, on l’Ebre passa encaixat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic (CaCO3).
La calcària és formada essencialment per calcita Pot presentar estructures extremament variades, i l’origen és també molt divers Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals els grans de calcita partícules que componen l’esquelet de la roca, que poden ésser d’origen detrític o orgànic, la micrita partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i el ciment component cristallí que omple els espais buits entre els grans Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària la calcària micrítica que presenta més d’un 90% de micrita, la calcària…
bord
Mineralogia i petrografia
Terme genèric que designa tota varietat de diamant que no pot ésser aprofitat com a gemma i que és utilitzat industrialment.
bol
bol
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Barreja d’òxid de ferro natural, argila, silicat càlcic i silicat magnèsic, en proporcions variables segons la procedència, amb una coloració que va del gris a l’ocre clar, i fins al vermell fort, passant per uns tons taronja.
En l’antiguitat era molt apreciat el bol d’Armènia, però també era conegut el de Llanes Astúries i el d’altres jaciments de la península Ibèrica, de França Borgonya, rodalies de París, d’Itàlia, etc És utilitzat com a pigment en tècniques al tremp, per a aparellar suports pictòrics de tela com a coixí mordent, en el daurat a l’aigua sobre retaule i sobre peces de fusta
sediments batials
Mineralogia i petrografia
Sediments dipositats a la zona batial, constituïts pels materials més fins procedents dels continents, especialment margues, gresos i calcàries.
No hi sol haver gaires canvis de composició en el sentit vertical, però hi ha canvis de fàcies en el sentit horitzontal
bàsic | bàsica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies en les quals la proporció de sílice resta compresa entre el 40 i el 50%.
Les roques bàsiques més importants són els gabres i els basalts Els minerals-tipus que les componen són l’augita, l’amfíbol, l’olivina i les plagiòclasis neutres i bàsiques
bàsic | bàsica
Mineralogia i petrografia
Dit dels minerals en què la proporció d’òxids metàl·lics presents passa del 50%.