Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
durita
Mineralogia i petrografia
Component mat que hom distingeix en l’anàlisi microscòpica de l’hulla.
granulometria
Mineralogia i petrografia
Tècnica per a la mesura de les dimensions i, eventualment, la determinació de la forma dels grans o partícules que constitueixen una substància granulosa (un terreny, un mineral, etc).
L’anàlisi granulomètrica consisteix a separar la mostra, per garbellament o per sedimentació, en fraccions les dimensions de les partícules de cadascuna essent entre dos límits definits i a representar, en un gràfic, el percentatge sobre la mostra que representa cada fracció, relacionant-lo amb les dimensions de les partícules d’aquesta De l’anàlisi granulomètrica hom pot deduir el volum, el pes i el diàmetre mitjans i la superfície específica
clarita
Mineralogia i petrografia
Component semibrillant que hom distingeix en l’anàlisi microscòpica del carbó de pedra.
francolita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de calci carbonatat, Ca5F(PO4,CO3OH)3
.
Varietat d’apatita L’anàlisi química de la francolita dóna una apreciable quantitat de CO 2 un 5-6,5%, el qual hom suposa que és en part dins l’estructura, substituint el P, i en part també inclòs com a impuresa de calcita o aragonita La quantitat de F és superior a l’1%
Jevgraf Stepanovič F’odorov
Mineralogia i petrografia
Mineralogista rus.
Doctorat a l’escola militar d’Engring 1872, fou professor a l’institut agrícola de Moscou 1895 i a Peterburg 1905 Les seves investigacions se centraren sobre geometria, petrografia, mineralogia i, especialment, cristallografia, on utilitzà mètodes nous per a estudiar l’estructura dels cristalls, la classificació dels grups de simetria espacial i l’anàlisi química dels cristalls Féu un estudi geològic del nord dels Urals Escriví Russkoje telenidiskoje obščestvo 1885, Kurs kristallografii 1901, Das Kristallreich 1920, etc
sismoestratigrafia
Mineralogia i petrografia
Estudi estratigràfic de les unitats i de les fàcies, com a resultat de l’anàlisi de les dades fornides per la sísmica de reflexió.
preparació petrogràfica
Mineralogia i petrografia
Tros de roca, resultat de desgastar el resquill que hom pren per a l’anàlisi i al qual hom acostuma a donar un gruix d’uns 0,03 mm.
Això li dóna la transparència suficient perquè pugui ésser llegida lletra menuda a través seu Hom la munta en el portaobjectes a fi de poder-la estudiar amb l’ajuda del microscopi
pedra de toc
Mineralogia i petrografia
Pedra silícia negra (basanita) emprada per a provar el grau de puresa (llei) dels metalls (generalment de l’or i l’argent), per l’anàlisi de la ratlla que aquests metalls hi imprimeixen per fregament en l’assaig anomenat toc
.
9 pedra de toc Dit d’allò que serveix per a conèixer o confirmar el valor d’algú o d’alguna cosa, certa qualitat o sentiment, etc La mort de l’oncle fou la pedra de toc per a conèixer els seus veritables sentiments 10 pedra filosofal pedra filosofal 11 pedra foguera Varietat de sílex que en ésser ferida amb un tros d’acer o d’una altra pedra produeix espurnes
argila
Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…