Resultats de la cerca

Les roques bàsiques més importants són els gabres i els basalts Els minerals-tipus que les componen són l’augita, l’amfíbol, l’olivina i les plagiòclasis neutres i bàsiques

Té la mateixa composició química que aquesta, i l’única diferència consisteix en la disposició de les unitats bàsiques estructurals, o sia les capes del caolí

Mineral argilós d’estructura fibrosa Sovint pren formes tubulars És producte de sedimentació química d’aigües bàsiques i també de l’alteració de cendres volcàniques en magnesi Pel seu gran poder absorbent és emprat com a antidiarreic

Pot tenir com a minerals accessoris quars, diòpsid, biotita, granat, epidot, etc És esquistosa, de color verd fosc, difícilment alterable Segons el seu origen es classifiquen en ortoamfibolites , producte del metamorfisme de roques magmàtiques bàsiques basalts, andesites, gabres, i paraamfibolites, resultat del metamorfisme de roques sedimentàries, generalment margues

És el mineral més bàsic de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls incolors o de color rosa o verdós, transparents i molt fàcilment descomponibles pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,76 Forma part essencial de les roques granítiques bàsiques gabres, norites i anortites, bé que es pot presentar aïllada formant druses

És de color verd clar i de vegades blanc o gris Té una duresa de 6,5 i una densitat de 2,9 L’esclat és de vidre Hom no coneix encara la seva estructura Es troba quasi sempre en cavitats de les roques ígnies bàsiques Els bons exemplars procedeixen del nord de Nova Jersey També n'hi ha a la Selva Negra, a Moràvia, a Escòcia, al Tirol, als Pirineus, a Toledo i al Tibidabo Barcelona

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’olivina no és, de fet, un sol mineral, sinó que constitueix tota una sèrie, els termes extrems de la qual són la forsterita Mg 2 SiO 4 i la faialita Fe 2 SiO 4 És un element corrent de les roques eruptives bàsiques L’olivina abunda a Bohèmia i Moràvia, a Eifel i a Andalusia Als Països Catalans, n'hi ha sobretot a la regió de Girona i a Sóller Mallorca Occidental

Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, en cristalls plans o en masses irregulars Té un color groc, una duresa 3,5-4,5 i una densitat 4,58-4,65 L’esclat és metàllic La pirrotina té sempre un petit dèficit de ferro, tal com ho indica la seva fórmula Té un magnetisme variable Hom pot trobar-la en roques ígnies bàsiques i també a les pegmatites i jaciments metamòrfics de contacte Actualment és una mena ferrífera molt rica hom n'extreu també el sofre per a la producció d’àcid sulfúric

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens Els cristalls ben formats són rars normalment es presenta en grans de forma irregular o en masses exfoliables Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,9, és de color blanc o verd clar, i el seu esclat és com el del vidre L’enstatita, juntament amb la hiperstena, forma una sèrie contínua, de la qual aquests dos minerals són els termes extrems Escalfant l’enstatita per damunt dels 1 050°C es transforma en protoenstatita Es presenta en les roques bàsiques i ultrabàsiques amb poca quantitat de calci Com a…

Actualment els complexos ofiolítics s’interpreten com a fragments d’escorça oceànica i del mantell superior emplaçats tectònicament als marges continentals