Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
marga
Mineralogia i petrografia
Agronomia
Roca sedimentària que conté argila i d’un 35 a un 65% de carbonat de calci.
És d’aspecte terrós, bastant friable i, a causa de la freqüent presència de pirita, de color grisenc És utilitzada per a fabricar ciment de construcció i per a adobar certes terres
hulla
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral que, atenent la classificació dels carbons basada en el contingut de carboni i d’elements volàtils, és situat entre els carbons subbituminosos i l’antracita.
Conté entre un 74% i un 94% de carboni El color és negre, i té l’esclat com el del vidre Certes natures del fang orgànic originari donen lloc a tipus especials d’hulla, com el cannelcoal i el boghead És utilitzat per a la producció de gas d’enllumenat i en processos metallúrgics
nacre
Mineralogia i petrografia
Substància dura, blanca, esclatant amb reflexos iridescents, que un cop cristal·litzada integra la capa interior de certes conquilles.
És idònia per a ésser tenyida o entretallada, perfilada o tornejada Hom l’empra per a la fabricació de botons, estoigs, escaquers, etc també és emprada en marqueteria i, en forma de llentilles, per a embotir en instruments de música, armes i altres estris
anisotropia
Anisotropia
© NASA/Goddard Space Flight Center
Mineralogia i petrografia
Fenomen que presenten certes substàncies, una de les propietats físiques de les quals, almenys, varia segons la direcció.
Presenten anisotropia aquelles substàncies en els cristalls de les quals les molècules o ions no són disposats idènticament en totes les direccions Hom constata diferències sensibles quant a propagació de la llum índex de refracció, resistència a la tracció, dilatació lineal, piezoelectricitat, etc S'oposa a la isotropia
sacaroide
Mineralogia i petrografia
Dit de certes roques i de llur estructura, en les quals els agregats cristal·lins tenen l’aspecte de sucre.
lignit
lignit
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral, el més pobre en carboni (del 55 al 75%) i quasi sempre d’origen terciari.
El color és marró fosc i mat, bé que a vegades pot ésser negre i brillant És tou i suau La seva densitat oscilla entre 1,12 i 1,14 i la seva estructura quasi sempre és vegetal, bé que a vegades, en algunes varietats, sembla homogeni, terrós, fullós o esquistós És utilitzat essencialment com a combustible carbó L’inferior poder calorífic del lignit respecte a l’hulla, a causa d’un menor contingut en carbó i un excessiu percentatge de substàncies volàtils, repercuteix en una elevació del cost del transport amb referència al preu, per la qual cosa és convenient d’utilitzar-lo a poca distància…
calcària
El castell de Faió, emplaçat sobre replans tabulars de calcàries eocèniques, on l’Ebre passa encaixat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic (CaCO3).
La calcària és formada essencialment per calcita Pot presentar estructures extremament variades, i l’origen és també molt divers Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals els grans de calcita partícules que componen l’esquelet de la roca, que poden ésser d’origen detrític o orgànic, la micrita partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i el ciment component cristallí que omple els espais buits entre els grans Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària la calcària micrítica que presenta més d’un 90% de micrita, la calcària…
dimorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de certes substàncies que, tenint una composició química definida, poden presentar, des d’un punt de vista estructural, dues ordenacions distintes que donen lloc a cristalls que pertanyen a classes cristal·lines diferents.
És un cas particular de polimorfisme Com a exemples hom pot esmentar el carboni, que cristallitza en el sistema cúbic diamant o bé en el sistema hexagonal grafit, i la calcita CO 3 Ca, que es pot presentar en rombòedres o bé en formes prismàtiques que pertanyen al sistema ròmbic
estructura glandular
Mineralogia i petrografia
Tipus d’estructura que presenten certes roques, consistent en un conjunt de nòduls (formats generalment de feldespat, de granat o d’una reunió de diferents minerals), separats entre ells per capes de mica.
Aquesta estructura és freqüent en roques metamòrfiques
trimorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de certes substàncies que, tot i tenir una composició química definida, poden presentar, des d’un punt de vista estructural, tres ordenacions distintes que donen lloc a cristalls que pertanyen a classes cristal·lines diferents.
És un cas particular del polimorfisme