Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
anapaïta

Anapaïta
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Fosfat hidratat de calci i ferro, Ca2Fe2+(PO4)2·4H2O.
Mineral de color groc a verd que cristallitza en el sistema triclínic, d’origen sedimentari, lluïssor vítria, transparent, que normalment forma geodes en roques lutítiques o margoses o dins de closques fossilitzades Es descobrí a Anapa Crimea, d’on prové el seu nom
kieselgur
Mineralogia i petrografia
Dipòsit format per l’acumulació de closques de diatomees.
Constitueix una terra fina i porosa farina fòssil que és utilitzada en la fabricació de dinamita
molassa
Mineralogia i petrografia
Fàcies i formació sedimentària que correspon a una de les últimes del cicle geosinclinal i que és inclosa, després de les fases paroxismals de l’orogènesi, en les fosses marginals de les serralades.
Les molasses són formades per roques detrítiques, especialment gresos quarsífers amb ciment calcari, que inclouen també restes de closques de molluscs i de briozous també hom hi troba conglomerats Els materials que formen les molasses són típics de les planes costaneres deltaiques i procedeixen de la denudació de les serralades més pròximes en vies de formació sovint el sostre d’aquestes formacions són dipòsits salins i continentals Les molasses, essent només afectades pels períodes més tardans de l’evolució del geosinclinal, presenten discordances progressives Aquestes…
aragonita

Aragonita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat càlcic, CaCO3, mineral dimorf de la calcita. Cristal·litza en la singonia ròmbica.
Es presenta en formes pseudohexagonals prismàtiques o tabulars per macla de repetició i, en macles múltiples de juxtaposició o entrecreuades, de diverses formes És incolor, blanc o de colors morats o marronosos, de bona transparència o tèrbol Per sobre dels 400°C es transforma en calcita Òpticament és biaxial negatiu i de forta birefringència Té duresa 3,5 - 4 i pes específic 2,94 - 2,95 Constitueix les estructures estalagmítiques i estalactítiques Es troba, també, en cavitats basàltiques, inclosa en guixos i argiles, en concrecions i en les perles i capes nacrades de les closques…
mineral

Classificació dels minerals
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sòlid homogeni i de composició química definida, format a la natura per un procés inorgànic i que posseeix, normalment, una estructura ordenada dels àtoms o de les molècules que el constitueixen.
La condició de sòlid natural és essencial, puix que al laboratori és possible de reproduir la majoria dels minerals, però en aquest cas són anomenats sintètics El fet d’ésser un sòlid homogeni vol dir que hi ha una sola classe de substància constituent, la qual no pot ésser descomposta en altres de més simples per procediments físics La condició que sigui format per un procés inorgànic elimina aquells sòlids homogenis produïts per animals i plantes closques de molluscs, coralls, etc La composició química definida vol dir que el mineral ha d’ésser una combinació, i les…
lumaquel·la
Mineralogia i petrografia
Roca clàstica o bretxa formada essencialment per fragments de closques de lamel·libranquis i gastròpodes, units per ciment de natura variada.
La seva formació és deguda a dipòsits que deixa l’aigua en successives inundacions i dessecacions per això les lumaquelles són generalment roques d’esculls a les zones de flux i reflux de la mar
fang de radiolaris
Mineralogia i petrografia
Dipòsit de creta, format al fons dels oceans fins a profunditats de més de 3 000 m i que conté restes de closques de globigerines, coralls, esponges, radiolaris, diatomees, etc.
Hom suposa que la creta que hi ha en masses de gran potència correspon a aquests dipòsits que actualment s’estan formant