Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
monzodiorita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia plutònica de composició bàsica.
Té un contingut inferior al 5% de quars i superior al 50% de plagiòclasi i feldespat alcalí És de color fosc i de composició intermèdia entre la diorita i la monzonita
gabropegmatita
Mineralogia i petrografia
Roca filoniana diasquística, és a dir, amb un filó que no té la mateixa composició química i mineralògica que la roca que l’enclou.
La seva estructura és holocristallina pegmatítica, i la seva composició mineralògica és la del gabre
mineral

Classificació dels minerals
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sòlid homogeni i de composició química definida, format a la natura per un procés inorgànic i que posseeix, normalment, una estructura ordenada dels àtoms o de les molècules que el constitueixen.
La condició de sòlid natural és essencial, puix que al laboratori és possible de reproduir la majoria dels minerals, però en aquest cas són anomenats sintètics El fet d’ésser un sòlid homogeni vol dir que hi ha una sola classe de substància constituent, la qual no pot ésser descomposta en altres de més simples per procediments físics La condició que sigui format per un procés inorgànic elimina aquells sòlids homogenis produïts per animals i plantes closques de molluscs, coralls, etc La composició química definida vol dir que el mineral ha d’ésser una combinació, i les…
gabroporfirita
Mineralogia i petrografia
Roca filoniana asquística, és a dir, que el filó petri té la mateixa composició química i mineralògica que la roca que l’enclou.
La seva estructura és holocristallina porfírica amb fenocristalls idiomorfs o hipidiomorfs i envoltat per una matriu de gra molt fi amb la mineralogia idèntica als fenocristalls La composició mineralògica és la del gabre
labradorita
Mineralogia i petrografia
Mineral de la sèrie de les plagiòclasis que cristal·litza en el sistema triclínic; la seva composició química oscil·la entre un 50% d’albita i un 70-50% d’anortita.
L’hàbit és tabular, i és molt característica la macla polisintètica Té un color blanc o gris, i l’esclat és com el del vidre La seva duresa és 6, i la densitat, 2,69-2,72 La labradorita és característica de les roques ígnies de composició semblant a la dels gabres i a la de les anortosites
metamorfisme
Mineralogia i petrografia
Modificació de l’estructura, de la composició mineralògica i, normalment, de la composició química (metasomatisme) de les roques provocada per l’acció d’agents externs.
Les roques que han sofert aquestes modificacions són anomenades metamòrfiques Entre els agents provocadors de les modificacions cal destacar la pressió i la temperatura La pressió pot ésser de dos tipus la litostàtica , deguda al pes de la columna de roques suprajacents, que té un valor aproximat de 300 bars per quilòmetre de profunditat, i la pressió deguda a esforços tectònics, anomenada stress La temperatura té en el metamorfisme un límit inferior d’aproximadament 200°C temperatura de deshidratació de les argiles i un límit superior de 800 a 1000°C, i té l’origen en el gradient geotèrmic…
obsidiana
Mineralogia i petrografia
Vidre volcànic que es correspon en la seva composició amb les riolites.
És formada per lava fosa, amb molt poca aigua 0,25-2,3% i amb molts gasos procedents del volcà És negra o molt fosca, i de vegades té reflexos metàllics Amb el microscopi hom pot veure que no té cap element cristallitzat Presenta una textura microsferulítica i una fractura concoidal Posseeix els mateixos elements que la traquita Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques
il·lita
Mineralogia i petrografia
Mineral argilós d’estructura i composició semblants a les de les miques.
magma
Mineralogia i petrografia
Líquid a alta temperatura (més de 600°C) que en refredar-se origina roques (magmatització).
Si el refredament és lent i s’esdevé a una certa profunditat, origina les roques plutòniques si s’esdevé a la superfície, el refredament és ràpid i origina les roques volcàniques Segons el seu quimisme pot ésser magma granític àcid, ric en SiO 2 , amb composició pròxima als granits, i que es forma sota els continents, a 20-30 km de profunditat, o magma basàltic bàsic, pobre en SiO 2 , amb composició pròxima al basalt, format a uns 40 km de profunditat en els continents, però només a 10 km als oceans
saponita
Mineralogia i petrografia
Mineral de composició variable; bàsicament és un silicat d’alumini i magnesi hidratat.
És compacta, informe, greixosa i untuosa al tacte Té una duresa d’1,5 i una densitat de 2,3 Anomenada també pedra de sabó , es presenta sovint juntament amb la serpentina N'hi ha a Cornualla Gran Bretanya
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina